Demanar perdó és respirar a fons
i escoltar la veu de la consciència.
És sostenir el malestar
i el dolor de l'ofensa, donar-li espai...
És acollir que l’altra persona
tingui dret a estar molesta,
enfadada, disgustada...
És donar permís per al silenci,
perquè l’altre aculli el perdó com ell o ella pugui.
És deixar temps per a l’espera,
per als ritmes diferents del guariment.
És abandonar les paraules
i deixar per als gestos el retrobament, la confiança, la cura...
És confiar en la pau del cor,
malgrat no saber què farà l’altre del teu perdó.
És fer-nos cada cop més senzills
per a la comprensió i el servei.
(Autor anònim)
