Un dia de mercat hi havia un carnisser
que rostia carn en un fogonet i un pobre home, que no tenia prou diners per
comprar-ne, es conformava olorant el saborós fum que sortia del rostit.
Però el carnisser era un avar i va
pensar que podia treure profit d'aquell home miserable:
-Eh, lladre! -li va dir-, paga'm pel fum
de la meva carn, que te n'estàs fent un tip!
I en un moment va començar una discussió
entre aquells dos homes tan forta que la gent del mercat va decidir avisar el
jutge Nasreddin.
El carnisser volia cobrar pel fum perquè
sortia de la seva carn i el pobre home deia que el fum s'escampava per l'aire i
no es podia ni vendre ni comprar.
Finalment, Nasreddín va prendre una
decisió. Va demanar al pobre les poques monedes que tenia i les va acostar a
l'orella del carnisser. Però en lloc de
donar-les-hi, les hi va fer dringar a cau d'orella.
-Ho has sentit bé? -li va preguntar-
Doncs ja et pots donar per ben pagat. És just que si vols cobrar només pel fum
de la carn, se't pagui només amb el soroll de les monedes.
