Podries, és un poema de Joana Raspall.
Avui al Bon dia tenim una bonica versió musicada del poema
que va fer el grup Roba Estesa.
Podries, és un poema de Joana Raspall.
Avui al Bon dia tenim una bonica versió musicada del poema
que va fer el grup Roba Estesa.
Un moliner va anar al mercat amb el seu fill.
Van carregar la mercaderia a l’ase i ells a peu van començar el trajecte.
Pel camí uns veïns es burlaren d’ells per anar caminant tenint un transport.
El moliner en sentir-ho va fer pujar el seu fill a l’ase.
Més tard, una dona els veié passar i comentà: quin fill que no té pietat del pare vell!
Aleshores el moliner pujà a l’ase mentre el nen va baixar per anar a peu.
Es creuaren amb un camperol que digué: quin pare més cruel per permetre
que el fill vagi caminant i s’esgoti mentre ell va tan còmode dalt de l'ase!
Després d'això decidiren pujar tots dos a lloms de l’ase,
fins que uns homes exclamaren: sou uns maltractadors per carregar tant al pobre animal!
Sovint et deixes influenciar per les opinions dels altres?
Cal pensar i reflexionar sobre el que fem i actuar segons el propi criteri.
Quan
escoltes la paraula “compartir”
et
sembla que et demanen alguna cosa
i no
penses que, potser, te n’ofereixen alguna.
Perquè
compartir suggereix
la
possibilitat de ser persona, d’esdevenir germà o germana,
de
sentir que els altres també són importants.
Compartir
t’ofereix la possibilitat de créixer,
de
deixar de ser un jo que només pensa en si mateix.
Compartir
forma part de l’aventura humana, necessària, apassionant i arriscada.
Acceptaràs
compartir?
Els infants que aprenen, des de petits, a esforçar-se pel que creuen,
quan arriben a l'edat adulta poden valer-se millor per ells mateixos en situacions adverses
i tenen una millor actitud davant els problemes.
En això consisteix la vida”. Autor desconegut
“És l'esforç constant i decidit el que trenca tota resistència
i acaba amb els obstacles “. Claude M. Bristol
“L'esforç no t'assegura aconseguir tots els teus objectius,
però sense ell, segur que no els
aconseguiràs”. Autor desconegut
En l'evangeli, Jesús posa molt d'èmfasi en l'actitud de servei.
Una vegada i una altra ha de corregir la mentalitat dels seus deixebles
que tenen una visió triomfalista del Messies i del seu Regne.
Davant tot això sempre els respon:
"Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci servidor de tots,
i qui vulgui ser el primer, que es faci el darrer de tots..." (Mt 20, 26)
Els gestos de servei, de posar-se en darrer lloc, de rentar-nos els peus
entre nosaltres, són imprescindibles per crear una fraternitat.
Hem d'aprendre a esmenar actituds d'orgull, de menyspreu i d'autosuficiència,
a detectar quan volem ser més que els altres o que ens reconeguin pel que fem...
I posar-nos a conrear virtuts com la humilitat, l'escolta sincera i l'estima honesta.
(Text extret de l'Exhortació pastoral: La fraternitat, far d'esperança.
Arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles)
Els fills d’un pagès vivien contínuament en discòrdia i desunió.
Sempre es barallaven i discutien per qualsevol cosa.
El pagès estava tip de dir als seus fills que aquest comportament no els era favorable,
però no aconseguia canviar el comportament dels seus fills.
Un dia va decidir que els donaria una lliçó.
Va demanar als seus fills que li portessin uns fins llistons de fusta que tenien a la granja.
Quan li van portar els va ajuntar tots en un grapat i els va demanar que els trenquessin per la meitat.
Els fills van fer servir tota la seva força però no van poder trencar els llistons.
Llavors va desfer el manyoc de llistons i en donà un a cada un.
Els fills amb facilitat veieren com els podien trencar. El pagès els digué:
– Ara ho veieu? Si esteu units, sereu invencibles; però estant dividits podeu ser vençuts un a un amb molta
facilitat.
És important no oblidar que en la unió es troba la fortalesa.
"El Senyor digué a Samuel:
-No et fixis en el seu
aspecte ni en la seva estatura. El que val no és allò que l'home veu: l'home
veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor."
1Sa 16:7
Conten que una dona va entrar en un restaurant i va demanar de primer plat una sopa d'espàrrecs. Uns minuts després el cambrer li servia un fumejant plat i es retirava.
- Mosso! – cridà la dona – vingui aquí!
- Senyora? – va contestar el cambrer apropant-se.
- Provi la sopa! – va ordenar la clienta.
- Què passa senyora? No és el que vostè volia?
- Provi la sopa! – va repetir la dona.
- Però que succeeix... li falta sal?
- Provi la sopa!!!!
- Esta freda?
- PROVI LA SOPA!!!!- repetia la dona insistent.
- Però senyora, per favor, digui'm el que passa... – va dir el noi.
- Si vol saber el que passa, provi la sopa – va dir la dona assenyalant el plat.
- El cambrer, adonant-se que res faria canviar de parer a l'encapritxada dona,
s’assegué enfront del fumejant líquid groguenc i li va dir amb certa sorpresa:
- Però aquí no hi ha cullera...
- Veu? – va dir la dona - Veu?... falta la cullera!
Que bo seria, en les petites i en les grans coses, acostumar-nos a poder anomenar els fets, les situacions i les emocions directament, sense entrebancs, tal com són.
Un gos molt afamat caminava buscant alguna cosa per menjar,
fins que un carnisser li va llençar un os.
Portant l'os a la boca, va haver de creuar un riu.
En mirar el seu reflex a l'aigua va creure veure un altre gos amb un os més gran que el seu,
així que va intentar arrabassar-lo d'una sola mossegada.
Però quan va obrir la boca, l'os que duia va caure al riu i se'l va emportar la corrent.
Molt trist va quedar aquell gos en adonar-se que
havia deixat anar una cosa que era real
per perseguir el que només era un reflex...
Valora allò que tens i no envegis el que tenen els altres.
Sant Blai és un sant molt venerat arreu de Catalunya, advocat contra els mals de gola
i totes les afeccions de coll. És costum
en aquest dia portar a beneir els fruits
(pa, pomes, ametlles, dolços...) que
després a casa es compartiran i es menjaran.
Alguns refranys del dia de Sant Blai són:
“Sant Blai gloriós, deixa’m el xiquet i
emporta’t la tos!”
“Per Sant Blai, un pas de cavall”
“Sembra faves per Sant Blai i en menjaràs tot
l’any”.
Anar a beneir els fruits el dia de Sant Blai
també és un gest de donar gràcies a Déu pels
aliments.
Gràcies Senyor pels aliments de cada dia
que ens ajuden a tenir una bona salut i a
créixer sans i forts.