Conten que una dona va entrar en un restaurant i va demanar de primer plat una sopa d'espàrrecs. Uns minuts després el cambrer li servia un fumejant plat i es retirava.
- Mosso! – cridà la dona – vingui aquí!
- Senyora? – va contestar el cambrer apropant-se.
- Provi la sopa! – va ordenar la clienta.
- Què passa senyora? No és el que vostè volia?
- Provi la sopa! – va repetir la dona.
- Però que succeeix... li falta sal?
- Provi la sopa!!!!
- Esta freda?
- PROVI LA SOPA!!!!- repetia la dona insistent.
- Però senyora, per favor, digui'm el que passa... – va dir el noi.
- Si vol saber el que passa, provi la sopa – va dir la dona assenyalant el plat.
- El cambrer, adonant-se que res faria canviar de parer a l'encapritxada dona,
s’assegué enfront del fumejant líquid groguenc i li va dir amb certa sorpresa:
- Però aquí no hi ha cullera...
- Veu? – va dir la dona - Veu?... falta la cullera!
Que bo seria, en les petites i en les grans coses, acostumar-nos a poder anomenar els fets, les situacions i les emocions directament, sense entrebancs, tal com són.
