"La natura ha donat a l'home una boca i dues orelles,
de manera que escoltem el doble del que parlem" Epíctet (55-135 A. C.)
"Obeïu més als qui ensenyen que als qui manen" (Sant Agustí d'Hipona, 354-430)
"La natura ha donat a l'home una boca i dues orelles,
de manera que escoltem el doble del que parlem" Epíctet (55-135 A. C.)
"Obeïu més als qui ensenyen que als qui manen" (Sant Agustí d'Hipona, 354-430)
La música realitzada en grup és una expressió que permet
compartir i transmetre emocions i experiències a les persones que la practiquen
i potencia el desenvolupament harmoniós del cos,
de l'esperit i de
les relacions socials. (Blanking, 1994)
Practicar la música en grup ajuda a la formació integral de la persona
i fomenta valors i actituds com el respecte, la capacitat de cooperació i la solidaritat.
Mireu com canten junts aquest alumnes de 5è i 6è de primària:
Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un os enorme que llançava terribles rugits.
– Socors! Auxili! – van cridar.
Un d’ells de seguida es va enfilar a les branques d’un arbre buscant refugi.
Però el seu amic no va poder fer el mateix.
– Dona’m la mà i puja’m! – va suplicar – Corre! Afanya’t!
– No puc! – va replicar el primer mentre pujava cada cop més amunt – Si t’ajudo,
corro el risc de caure … i no vull que l’os em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits
temibles.
De sobte, l’home es va deixar caure a terra.
“He sentit a dir que un os mai ataca a un cadàver” – es va dir per a ell el
viatger – “Em faré el mort”.
Immòbil, es va fer el mort, mentre l’os l’anava ensumant. Després l’animal se’n
va anar, realment convençut que l’home estava mort.
Quan l’os se n’havia anat, l’altre viatger va baixar de l’arbre i li va dir al
seu amic:
– Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls! Em pregunto per què se
n’haurà anat l’os. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a
l’orella! – va dir – Que t’ha dit?
– L’os m’ha recomanat que no torni a viatjar amb algú que només pensa en sí
mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els
moments difícils quan es reconeix als veritables amics.
Els bons amics s’ajuden en moments bons i
dolents.
L’amor i el perdó a la paràbola del Fill pròdig:
“El pare no surt a la recerca del fill, perquè respecta la seva llibertat, però vetlla i espera el seu retorn, per acollir-lo. Quan torna el fill, el pare el fa calçar (signe d’home lliure), li posa un anell (li retorna la filiació), i fa matar el vedell gras per menjar i celebrar-ho. És capgirar els manaments que complien els fariseus: en lloc d’allunyar els pecadors, els acull i celebra el retrobament ... aquest és el comportament de Déu.” “Sense esperar les explicacions del seu fill, sense fer-li preguntes ni retrets, el pare li restableix la seva dignitat perduda." Jesús intenta fer-nos conèixer Déu tal com és, i no pas com nosaltres l’imaginem.
Aquest cant està inspirat en les
paraules del bisbe màrtir del Salvador,
Òscar Romero: "Hem de ser profetes
d'un futur que no sigui nostre”.
Un futur que no haguem dissenyat
nosaltres i que sigui de Déu.
"Vull un futur que sigui nou”.
Aquest futur només el construirem
si ens abandonem al misteri de l'Amor. Un
camí on cal valor.
"Hi ha una força motriu molt més poderosa que
el vapor, l'electricitat o l'energia atòmica: la voluntat." (Albert Einstein)
"Les actituds són molt més importants que les aptituds." (Winston Churchill)
Pregar significa obrir el cor a Déu.
Quan preguis, dirigeix-te a Déu com un fill es dirigeix al seu pare,
un pare que sap bé el que necessita el fill abans
de demanar-li.
Pregar és una estona dedicada a Déu
per demanar ajuda, per donar gràcies, per demanar perdó...
L’actitud que ens assenyala Jesús per pregar és
la d’un nen
perquè els nens tenen la capacitat
d’admirar-se davant la realitat.
Aquesta QUARESMA...
Dejuna de tristesa i amargor i omple't el cor
d'alegria.
Dejuna d'egoisme i omple't de compassió pels
altres.
Dejuna de falta de perdó i omple't d'actituds
de reconciliació.
Dejuna de paraules i omple't de silenci i
d'escoltar els altres.
Si tots intentem aquest dejuni, el nostre dia a dia s'omplirà de:
PAU, CONFIANÇA, ALEGRIA I VIDA.
(paraules del Papa Francesc en la Quaresma)
Aquesta QUARESMA...
Dejuna de preocupacions i omple't de confiança
en Déu
Dejuna de queixar-te. Omple't de les coses
senzilles de la vida.
Dejuna de pressions i omple't d'oració.
Dejuna de tristeses i amargor i omple't el cor
d'alegria.
Sovint ens autodenominem l'espècie dominant, però aquesta percepció
ha portat a la idea errònia que som els amos del planeta.
En realitat, som simplement un dels llogaters de la Terra, i la nostra supervivència
està intrínsecament vinculada a la de totes les altres formes de vida que comparteixen aquesta llar.
L'emergència climàtica ens obliga com a consumidors a replantejar
els hàbits de vida. Hauríem de tendir, com les altres espècies, a consumir
només el que necessitem.
Ens trobem amb una cançó que és pregària i ens parla de la pregària que ens orienta la vida:
“El primer cop que en Bono la va cantar va ser increïble, i penso que la major part de les melodies van ser escrites en uns minuts. Després va aparèixer amb aquesta idea d’anomenar-la “Yahweh”, que és el nom “d’allò més alt”, una paraula que els jueus mai pronuncien. És un nom sagrat per Déu i aquesta cançó és una pregària. No puc explicar-ho millor” (The Edge, guitarrista del grup U2, «La Vanguardia»)
A vegades ens enfadem, ens posem de mal humor i no som capaços de comprendre els altres.
Sovint el motiu del disgust és un malentès o
un gest o una paraula que no ens ha agradat i ens sentim ofesos. Normalment al
cap d’una estona ens adonem del nostre error, però no sempre sabem rectificar i
demanar perdó a les persones del nostre entorn.
Jesús, tu que sempre vas perdonar els que et van fer mal,
ajuda'ns a saber perdonar quan algú ens ofèn.
Fes que ens adonem quan som nosaltres els que hem de demanar perdó
i que tinguem la valentia de fer-ho.
Diguem sí a la sinceritat,
perquè
amb ella fem possible i fàcil la convivència.
Diguem
sí a la convivència;
així
practicarem la germanor i ens estimarem més.
Diguem
sí a l'esperança;
és la
claror de l'alba que il·lumina camins cap a la plenitud.
Diguem
sí a la vida,
és el
valor que sosté tots els altres.
Diguem
sí a tot el que sigui el bé!
En la tradició catalana, la Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal,
que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa.
Aquest interval de temps – que pels catòlics és de reflexió, de dejuni, almoina i pregària–
es representa iconogràficament amb una vella xaruga, que té cara de pomes agres,
set cames i a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures,
normalment bledes.
Té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa.
Cada setmana se li treu una cama i quan arriba al final és cremada
igual que seu predecessor, el Carnestoltes.
D'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament
el període.
Avui és Dimecres de Cendra i comença el temps de Quaresma.
La Quaresma es un temps per a vestir-nos
amb noves actituds i compromisos de cara a viure intensament
una festa important, la Pasqua.
El barallar-se, l'egoisme, la mentida,
el menyspreu, el desànim, el passotisme, el no respectar...
sovint són actituds que portem en el vestit de cada dia.
I el signe de desfer aquestes actituds que no ens porten per bon camí
és la cendra.
La cendra és per a molts pagesos un aliment bo per a la terra
per a que surtin cultius més forts i amb més fruit.
Per això aquest dimecres rebem la cendra,
com a signe de renovar-nos per a donar més de nosaltres,
per a comprometre'ns més, per a estimar molt més,
per a ser persones que donin fruits bons,
valors i actituds que millorin el món.