En la tradició catalana, la Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal,
que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa.
Aquest interval de temps – que pels catòlics és de reflexió, de dejuni, almoina i pregària–
es representa iconogràficament amb una vella xaruga, que té cara de pomes agres,
set cames i a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures,
normalment bledes.
Té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa.
Cada setmana se li treu una cama i quan arriba al final és cremada
igual que seu predecessor, el Carnestoltes.
D'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament
el període.
