"És el temps que has passat amb la rosa, el que la fa tan important..." El Petit Príncep

divendres, 6 de març del 2026

PER ELLES

Tinguem present avui les dones de tot el món, 

preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte. 

Donem gràcies a Déu per les dones que coneixem, 

les de la família, les amigues, les veïnes... 

les seves històries, els seus anhels i preocupacions, la seva estima. 

Mare-Pare beneeix les dones arreu del món 

perquè amb elles el teu somni per la humanitat 

aconsegueixi tota la seva plenitud.






dijous, 5 de març del 2026

TE'N PODRIA DIR MIL

El diumenge 8 de març és el Dia Internacional de la Dona.

"No existeix una cultura i una història sense les dones, per tant, coneguem-les! Fem-les visibles!"

Què hi dius?



dimecres, 4 de març del 2026

Oració

Aquesta oració és de Gabriela Mistral, una escriptora xilena 

que va guanyar el premi Nobel de Literatura l'any 1945:

"Que si nació hoy, que si nació ayer, que si nació aquí, que si nació allá.
Que si murió a los 33, que si murió a los 36, que cuántos clavos, que cuántos panes y pescados.
Que si eran reyes, que si eran magos.
Que dónde está, que cuándo vuelve.

Yo lo único que sé es que...

A mí me tomó de la mano cuando más lo necesitaba.
Me enseñó a sonreír y agradecer por las pequeñas cosas.
Me enseñó a llorar con fuerzas y dejar ir.
Me enseñó a despertarme saludando al sol y a acostarme con la cabeza tranquila. A caminar muy lento y muy descalza.
Me enseñó a abrazar a todos y a abrazarme a mí.
Me enseñó a quererme con ganas. A querer a quien tengo al lado y a darle la mano.
Me enseñó que siempre me está hablando en lo cotidiano, en lo sencillo, a manera de mensajes y que para escucharlo, tengo que tener abierto el corazón.
Me enseñó que un gracias o un perdón lo pueden cambiar todo.
Me enseñó que la fuerza más grande es el amor y que lo contrario al amor es el miedo.
Me enseñó que los milagros sí existen.
Me enseñó que si yo no perdono, soy yo quien se queda prisionera; y que para perdonar, primero tengo que perdonarme.
Me enseñó que no siempre se recibe bien por bien pero que actúe bien a pesar de todo. Me enseñó a confiar en mí y a levantar la voz frente a la injusticia.
Me enseñó a buscarlo dentro y no afuera.
Me deja que me aleje, sin enojarse. Que salga a conocer la vida. A equivocarme y aprender. Y me sigue cuidando y esperando.
Y me pidió que sea feliz y viva en paz, que me esfuerce cada día en ser mejor y en compartir su luz conociendo mi sombra.
Que disfrute, que ría, que valore, y que Él siempre va a estar en mí...
Que, aunque dude y tenga miedo, confíe, ya que esa es la fe, confiar en Él a pesar de mí...


Se llama Jesús..."


dilluns, 2 de març del 2026

LLOP O LLEÓ?

Un dia vaig veure un llop vell i ferit a l’entrada d’una cova.

Em vaig preguntar com sobreviuria i si podria trobar menjar.

Però de sobte va aparèixer un lleó que portava un cabrit,

el va dipositar al costat del llop i va marxar tal i com havia arribat.

Em vaig admirar de la saviesa de Déu que havia posat

aquell lleó al camí del llop ferit.

Jo també vaig decidir abandonar-me a la misericòrdia de Déu.

Em vaig agenollar a l'entrada d'una cova i vaig esperar.

Segur que la providència divina no trigaria en apropar-me aliment.

Van passar els dies i res, però jo esperava amb paciència,

alabant la voluntat del Senyor.

Quan quasi bé ja defallia, vaig escoltar la veu de Déu dient-me:

“Insensat! Què hi fas així esperant que algú vingui a alimentar-te?

Tu ets un lleó, no un llop vell i ferit!”

Déu et demana que posis els teus dons al servei dels altres,

que no siguis passiu si tens la capacitat d’actuar i ajudar els altres.