POESIA

Cada 21 de març es celebra el Dia Mundial de la POESIA. 

Escoltem-ne una avui de Joan Salvat Papasseit: 

EL PERDÓ

Hi havia una vegada un mestre que va demanar als seus alumnes que cada vegada que algú els fes alguna cosa que els provoqués rancor, ira o dolor, havien d'agafar una  pedra, escriure-hi el nom de la persona i la data, i posar-la dins la motxilla.

El mestre els va donar una condició: havien de portar la motxilla a tot arreu durant una setmana sencera.

Els primers dies els alumnes s'ho prenien com un joc, però aviat la bossa va començar a pesar. A mesura que passaven els dies el pes era cada vegada més incòmode. Portar la motxilla al bany, a classe o al llit era un destorb constant.

Quan va acabar la setmana, el mestre els va explicar que el ressentiment funciona exactament així. Quan decidim carregar amb les ofenses sense perdonar o deixar-les anar, estem triant portar un pes mort que ens esgota físicament i no ens deixa avançar a bon pas.

Hem de saber buidar la motxilla, aprendre a perdonar, per poder caminar lliures i lleugers.

L'AIGUA

 

SANT JOSEP

 Gloriós Sant Josep, 

protector, model 
i guia de les famílies cristianes.
Et prego protegeixis a la meva.
I també protegeixis a totes les altres famílies 
i a totta la humanitat.
Fes que regni a la terra l'esperit de fe, esperança i amor,  
la pau i la unió dels fills, 
el despreniment dels béns temporals 
i l'amor a tot el món.
Ajuda'ns a descobrir en les dificultats
les solucions per albirar el món nou.

Més important que la meta és el camí. Aprèn a gaudir del camí...

 

FELIÇ TU, JOVE!

Feliços nosaltres, joves, quan prenem part activament i lliure en la nostra família, 

contribuint al seu desenvolupament i fomentant el seu entusiasme dia rere dia.

Alegrem-nos-en! 

perquè des de casa ja estem bastint una societat en pau que creixerà en l'amor.

Feliç tu, jove, quan valores l'estudi com a instrument de formació i de servei.

Alegra-te'n! perquè estàs obrint camins que duen al progrés de debò.

 

Feliç tu, jove, quan dones el que saps i agraeixes el que t'ensenyen.

Alegra-te'n! perquè estàs molt a prop de la Veritat.

ESFORÇ

Els objectius que ens proposem sovint requereixen més que talent: 

demanen esforç, constància i la capacitat de continuar endavant 

fins i tot quan les coses no surten com esperàvem.

No defallir quan trobem dificultats és una de les qualitats més valuoses. 

Aixecar-nos després d’una caiguda, revisar què podem millorar i continuar caminant. 

 

Jesús, no tens mans.
Tens només les nostres mans per construir un món on regni la justícia.

Jesús, no tens peus.
Tens només els nostres peus per engegar la llibertat i l’amor.

Jesús, no tens llavis.
Tens només els nostres llavis per anunciar al món la Bona Notícia dels pobres.
Jesús, no tens mitjans.
Tens només la nostra acció per aconseguir que tots siguem germans.

Jesús, nosaltres som el teu Evangeli,
l’únic Evangeli que la gent pot llegir, si les nostres vides són obres i paraules eficaces.

Jesús, dona’ns el teu amor  i la teva força
per prosseguir la teva causa i donar-te a conèixer a tothom.

PROPÒSITS PER VIURE LA QUARESMA AMB INTENSITAT

 

1- Saludar sempre i arreu.

2- Donar les gràcies.

3- Recordar als altres quant els estimes.

4- Saludar amb alegria aquelles persones que veus diàriament.

5- Escoltar allò que et diu l'altre, sense prejudicis, amb amor.

6- Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi.

7- Aixecar els ànims a algú.

8- Celebrar les qualitats i els èxits de l'altre.

9- Netejar el que faig servir a casa.

10- Corregir amb amor, no callar per por.

PER ELLES

Tinguem present avui les dones de tot el món, 

preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte. 

Donem gràcies a Déu per les dones que coneixem, 

les de la família, les amigues, les veïnes... 

les seves històries, els seus anhels i preocupacions, la seva estima. 

Mare-Pare beneeix les dones arreu del món 

perquè amb elles el teu somni per la humanitat 

aconsegueixi tota la seva plenitud.

TE'N PODRIA DIR MIL

El diumenge 8 de març és el Dia Internacional de la Dona.

"No existeix una cultura i una història sense les dones, per tant, coneguem-les! Fem-les visibles!"

Què hi dius?

Oració

Aquesta oració és de Gabriela Mistral, una escriptora xilena 

que va guanyar el premi Nobel de Literatura l'any 1945:

"Que si nació hoy, que si nació ayer, que si nació aquí, que si nació allá.
Que si murió a los 33, que si murió a los 36, que cuántos clavos, que cuántos panes y pescados.
Que si eran reyes, que si eran magos.
Que dónde está, que cuándo vuelve.

Yo lo único que sé es que...

A mí me tomó de la mano cuando más lo necesitaba.
Me enseñó a sonreír y agradecer por las pequeñas cosas.
Me enseñó a llorar con fuerzas y dejar ir.
Me enseñó a despertarme saludando al sol y a acostarme con la cabeza tranquila. A caminar muy lento y muy descalza.
Me enseñó a abrazar a todos y a abrazarme a mí.
Me enseñó a quererme con ganas. A querer a quien tengo al lado y a darle la mano.
Me enseñó que siempre me está hablando en lo cotidiano, en lo sencillo, a manera de mensajes y que para escucharlo, tengo que tener abierto el corazón.
Me enseñó que un gracias o un perdón lo pueden cambiar todo.
Me enseñó que la fuerza más grande es el amor y que lo contrario al amor es el miedo.
Me enseñó que los milagros sí existen.
Me enseñó que si yo no perdono, soy yo quien se queda prisionera; y que para perdonar, primero tengo que perdonarme.
Me enseñó que no siempre se recibe bien por bien pero que actúe bien a pesar de todo. Me enseñó a confiar en mí y a levantar la voz frente a la injusticia.
Me enseñó a buscarlo dentro y no afuera.
Me deja que me aleje, sin enojarse. Que salga a conocer la vida. A equivocarme y aprender. Y me sigue cuidando y esperando.
Y me pidió que sea feliz y viva en paz, que me esfuerce cada día en ser mejor y en compartir su luz conociendo mi sombra.
Que disfrute, que ría, que valore, y que Él siempre va a estar en mí...
Que, aunque dude y tenga miedo, confíe, ya que esa es la fe, confiar en Él a pesar de mí...

Se llama Jesús..."

Pare Nostre

 

LLOP O LLEÓ?

Un dia vaig veure un llop vell i ferit a l’entrada d’una cova.

Em vaig preguntar com sobreviuria i si podria trobar menjar.

Però de sobte va aparèixer un lleó que portava un cabrit,

el va dipositar al costat del llop i va marxar tal i com havia arribat.

Em vaig admirar de la saviesa de Déu que havia posat

aquell lleó al camí del llop ferit.

Jo també vaig decidir abandonar-me a la misericòrdia de Déu.

Em vaig agenollar a l'entrada d'una cova i vaig esperar.

Segur que la providència divina no trigaria en apropar-me aliment.

Van passar els dies i res, però jo esperava amb paciència,

alabant la voluntat del Senyor.

Quan quasi bé ja defallia, vaig escoltar la veu de Déu dient-me:

“Insensat! Què hi fas així esperant que algú vingui a alimentar-te?

Tu ets un lleó, no un llop vell i ferit!”

Déu et demana que posis els teus dons al servei dels altres,

que no siguis passiu si tens la capacitat d’actuar i ajudar els altres.