Un dia vaig veure un llop vell i ferit a l’entrada d’una cova.
Em vaig preguntar com sobreviuria i si podria trobar
menjar.
Però de sobte va aparèixer un lleó que portava un
cabrit,
el va dipositar al costat del llop i va marxar
tal i com havia arribat.
Em vaig admirar de la saviesa de Déu que havia
posat
aquell lleó al camí del llop ferit.
Jo també vaig decidir abandonar-me a la
misericòrdia de Déu.
Em vaig agenollar a l'entrada d'una cova i vaig esperar.
Segur que la providència divina no trigaria en
apropar-me aliment.
Van passar els dies i res, però jo esperava amb
paciència,
alabant la voluntat del Senyor.
Quan quasi bé ja defallia, vaig escoltar la veu
de Déu dient-me:
“Insensat! Què hi fas així esperant que algú
vingui a alimentar-te?
Tu ets un lleó, no un llop vell i ferit!”
Déu et demana que posis els teus dons al servei
dels altres,
que no siguis passiu si tens la capacitat d’actuar
i ajudar els altres.
