En Tomàs, de vuitanta anys, estava cavant al jardí posterior de casa seva.
Un veí que el va veure cavar, ple de curiositat, li va preguntar:
-Què estàs fent, Tomàs?
-Plantaré cocoters -va contestar l’octogenari.
-Esperes arribar a menjar els cocos que donin aquests arbres? -va dir amb sorna el seu veí.
-Probablement no -va ser la seva resposta-, però durant tota la meva vida
he menjat cocos d’arbres que no havia plantat.
I això hauria estat impossible si altres persones no haguessin fet abans
el que estic fent ara. Només estic
pagant el deute que tinc contret amb ells.
