No confonguis mai el VIATGE amb el turisme.
El turista veu però no sap mirar. Filma i retrata però és
incapaç d'embadalir-se.
Passa. Però no queda mai enlloc. Res no li entra a
dintre...
El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.
Com una barca vella dins la mar,
que s'ha deixat cobrir de cornets, algues, animalons,
llims, els quals donen vida a la fusta morta,
el viatge fa créixer l'ànima.
Posa gruix d'humanitat.
Tot caminant, emergeix un continent inèdit.
Pertany al misteri de la vida i n'és l'expressió: som
en la mesura que ens fem. Que caminem.
Preocupa't sols de caminar!
