Frases per a reflexionar

La felicitat és un article meravellós: quant més en dones, més te'n queda. 
                                                                                                     Blaise Pascal


La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. 
Un esforç total és una victòria completa.
                                                                     Gandhi





La violència és la por als ideals dels altres. 
                                                                Gandhi

EL LLEÓ i EL RATOLÍ

A l'ombra d'un arbre un lleó dormia una migdiada. Un ratolí que jugava per les branques no se'n va adonar i jugant, jugant, va caure damunt l'esquena del lleó i el va despertar.

Molt enfadat, el lleó, d'una grapada, el va atrapar.

El ratolí, en veure's pres del rei dels animals, li va demanar perdó i, tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat, l'ajudaria.

El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va fer, que el va deixar lliure.

Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes d'uns caçadors i, com que no podia sortir-ne tota i la seva gran força i el seu poder, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat, aquell ratolinet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va córrer a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les malles de la xarxa fins que va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i s'escapà, gràcies al ratolí, d'una mort certa. I des d'aquell dia el ratolí i el lleó van ser amics inseparables!

Amb la gràcia en tenim prou

Confia i llença't a l'aventura: Amb la gràcia Senyor en tenim prou! Jesús ens ha promès que no ens abandonarà, i aquesta versió del conegut cant de Matt Maher ens ho recorda.
La vida cristiana és sovint com un salt en el buit, sobre la neu, que demana molta fe en què l'amor de Déu ens conduirà. Fia't i comença la baixada...

Cançó original: "Your grace is enough- Matt Maher"
Traducció: Worship.cat
Veus: Clara Luzón, Josep Molins
Videoclip: Bruno Bérchez
Tècnic de so: Genís Sobrado

LES GALETES

Una noia estava esperant el seu vol en un gran aeroport. Com que havia d’esperar força estona decidí comprar un llibre i un paquet de galetes i s’assegué en una sala de l’aeroport per descansar i poder llegir tranquil·lament.

Un home s’ubicà a prop, deixant un seient entre mig, obrí una revista i començà a llegir. Al seient del mig quedaren les galetes.

Quan la noia agafà la primera galeta, l’home també n’agafà una. Ella s’indignà, no va dir res però pensà: - Que descarat! Es mereixeria una bona escridassada!

Cada vegada que ella prenia una galeta, l’home també. La noia cada vegada estava més enfurismada i no aconseguia ni concentrar-se ni reaccionar. Quan només en quedava una, pensà: - Que farà aquest abusador, ara?

Llavors l’home dividí l’última galeta i deixà la meitat per ella. La noia va bufar de ràbia, recollí el llibre i les seves coses i anà a embarcar.

Quan s’assegué a l’interior de l’avió, mirà dins la seva bossa... Quina sorpresa! Allí hi havia el seu paquet de galetes, intacte, tancat!!

Sentí tanta vergonya... Només llavors se n’adonà de l’equivocada que estava: Havia oblidat que les seves galetes les havia desat dins la bossa! i l’home havia compartit les seves sense sentir-se ni indignat, ni nerviós ni alterat.

Ja no tenia temps ni possibilitats per explicar-se o demanar disculpes, però si per a reflexionar. Quantes vegades traiem conclusions precipitades enlloc d’observar millor? Quantes coses no són exactament com pensem?

I llavors va recordar que existeixen quatre coses que no es recuperen:

-                   Una pedra, després de ser llançada;

-                   Una paraula, després de ser pronunciada;

-                   Una oportunitat, després d’haver-la perdut;

-                   El temps, després d’haver passat.

LES SANDÀLIES

A l'Índia els trens sempre van molt plens,
fins i tot, hi ha gent pobre que s'enfila al sostre.
Un bon dia, un passatger misèrrim que anava al sostre del vagó
va perdre una sandàlia, que va caure a la via.

Llavors es va treure l'altra sandàlia i la va llençar. 

Un passatger que anava al seu costat al tren es va sorprendre i li digué: 

- Però que fas, boig! 

I el pobre li respongué: 

- Amb una única sandàlia no faig res. I si algú només en troba una tampoc no li servirà de res. 

Tant de bo algú que passi per aquí les trobi les dues.

Reflexions de Sant Agustí

Coneix-te, accepta't, supera't.


Si vols conèixer a una persona, no li preguntis el que pensa, sinó el que estima. 


La mesura de l'amor és estimar sense mesura.

PREGUEM AMB ELS DITS

1 . El polze és el dit més proper. Comencem per pregar pels que estan més a prop nostre. Són les persones amb més probabilitats de tornar als nostres records . Pregar per les persones que ens són estimades és un " deure dolç".

2. Seguim amb l'índex. Preguem pels que ensenyen, els que participen en l'educació i l'atenció mèdica: per als mestres, professors, metges, sacerdots, educadors... Necessiten suport i saviesa perquè puguin mostrar el camí correcte als altres. No els oblidem en les nostres pregàries.

3. El dit del mig, el més llarg. Ens recorda els nostres líders. Preguem pels representants polítics, pels empresaris i administradors. Són els que dirigeixen els destins dels nostres pobles i del nostre país. Necessiten l'ajuda de Déu.

4. El quart dit és el dit anular. És el nostre dit més delicat, més feble. Hem de recordar-nos de pregar pels que pateixen, pels que tenen quantitat de problemes a resoldre i pels que estan enmig d'una greu malaltia. Necessiten les nostres pregàries durant tot el dia i tota la nit. Mai no hi haurà massa pregàries per ells.

5 I finalment, el més petit de tots els dits, tan petit com hem d'estar davant de Déu i dels altres. Com diu la Bíblia, "els últims seran els primers". El dit petit hi és per recordar-nos que hem de pregar per nosaltres mateixos. És només quan ja hem pregat pels altres quatre dits, que es pot identificar millor les nostres necessitats i, per tant, pregar per nosaltres.