Una
noia estava esperant el seu vol en un gran aeroport. Com que havia d’esperar
força estona decidí comprar un llibre i un paquet de galetes i s’assegué en una
sala de l’aeroport per descansar i poder llegir tranquil·lament.
Un home
s’ubicà a prop, deixant un seient entre mig, obrí una revista i començà a
llegir. Al seient del mig quedaren les galetes.
Quan
la noia agafà la primera galeta, l’home també n’agafà una. Ella s’indignà, no
va dir res però pensà: - Que descarat! Es mereixeria una bona escridassada!
Cada
vegada que ella prenia una galeta, l’home també. La noia cada vegada estava més
enfurismada i no aconseguia ni concentrar-se ni reaccionar. Quan només en
quedava una, pensà: - Que farà aquest abusador, ara?
Llavors
l’home dividí l’última galeta i deixà la meitat per ella. La noia va bufar de
ràbia, recollí el llibre i les seves coses i anà a embarcar.
Quan s’assegué
a l’interior de l’avió, mirà dins la seva bossa... Quina sorpresa! Allí hi
havia el seu paquet de galetes, intacte, tancat!!
Sentí
tanta vergonya... Només llavors se n’adonà de l’equivocada que estava: Havia
oblidat que les seves galetes les havia desat dins la bossa! i l’home havia
compartit les seves sense sentir-se ni indignat, ni nerviós ni alterat.
Ja no
tenia temps ni possibilitats per explicar-se o demanar disculpes, però si per a
reflexionar. Quantes vegades traiem conclusions precipitades enlloc d’observar
millor? Quantes coses no són exactament com pensem?
I
llavors va recordar que existeixen quatre coses que no es recuperen:
- Una pedra, després
de ser llançada;
- Una paraula, després de ser pronunciada;
- Una oportunitat, després d’haver-la perdut;
- El temps, després
d’haver passat.
