Cors distants - Cors a prop

 Un mestre preguntà als seus deixebles:

—Per què la gent crida quan s’enfada?

Cap resposta satisfeia el mestre. Aquest s’explicà:

—Quan dues persones estan enfadades, els seus cors s’allunyen molt. Per superar aquesta distància, han de cridar per poder-se escoltar. Com més enfadats estiguin, més fort hauran de cridar per escoltar-se l’un a l’altre a través d’aquesta distància tan gran.

Després, el mestre els preguntà:

—Què passa quan dues persones s’enamoren? No criden sinó que parlen amb suavitat, perquè els seus cors són molt a prop. La distància és molt petita. S’enamoren encara més? Ja no parlen, tan sols xiuxiuegen i s’apropen encara més en el seu amor. Finalment, ni tan sols necessiten xiuxiuejar, es miren i això és tot. Així és com estan a prop dues persones que s’estimen.

(text extret de pastoralfecc.blogspot.com)

Setmana de Sant Domènec

Tu m’has dit que la Paraula té més força que cap cop

Tu m’has dit que l’estratègia és tornar a conquerir els cors

Tu m’has dit que qui no estima no és dolent sinó ignorant...

 

Tu m’has dit que les riqueses, el poder o l’ambició

emmudeixen el missatge que estem anunciant,

i em convides a despendre’m de la meva ostentació.

 

Tu m’has dit que la mentida mai no porta a un bon final

que si vull fer un llarg camí, l’hauré de fer en la veritat,

sense pressa i sense pausa, al costat dels meus germans.

 

Tu m’has dit que dins del cor se m’hi amaga un gran tresor

que hauré de descobrir mirant endins i sense por

per donar-me sens reserves als germans necessitats.

 

Tant a prop de les persones

I al mateix temps prop de Déu,

Tant a prop de les persones perquè en elles hi ha el bon Deu.

 

Sant Domènec de Guzman,

jo com tu vull viure sempre al servei dels meus germans.

 

(text extret de l’himne de Sant Domènec de Guzman)

Setmana de Sant Domènec

Alguns símbols dominics són:

L’ESTRELLA, és una constant en la vida de Sant Domènec.

És símbol d’alguna cosa important que sorgeix.

Mai està sola, apareix en companyia d’altres estrelles, fa grup.

És punt de referència per a la trobada. 

Porta més enllà d’ella mateixa.

Està present en el missatge de l’Evangeli.

La TORXA, símbol de llum, llum viva i flamejant, que dona escalfor.

Agafa el relleu a l’estrella, acompanya en el camí.

Es foc que es consumeix pels altres, es gasta,

i a mesura que es gasta fa més llum.

Recorda el somni de la mare de St Domènec:

el seu fill aniria per tot el món amb la llum de l’Evangeli.

Setmana de Sant Domènec

A Sant Domènec li agradava el silenci com a company de camí,

vivia atent al seu cor. I et convida també avui a posar-te tranquil

i escoltar el teu silenci. Que n’és d’important tot allò que hi ha en tu!  

Fes ara uns moments de silenci... tanca els ulls, sent la teva respiració, la música...

Què sents en el teu silenci? Què descobreixes?

 

A Sant Domènec li agradava llegir i escoltar el missatge de Jesús,

li agradava comunicar als altres paraules

que els fessin viure alegres, contents, confiats...

Quins missatges ofereixes als altres perquè se sentin bé?

700 anys de relació...

Segons els estudiosos, la relíquia del Braç de Santa Tecla, procedent d'Antioquia, va arribar a Tarragona el 17 de maig de l'any 1321. Aquesta data va simbolitzar el naixement del vincle entre Santa Tecla i la ciutat de Tarragona... Avui, justament doncs, es compleixen 700 anys de devoció, tradició, cultura i celebració!

Frases per reflexionar

 

Si un dia has de triar entre el món i l'amor, recorda que si tries el món et quedaràs sense amor, però si tries l'amor, amb ell conquistaràs el món.

Només hi ha dos dies l'any en què no es pot fer res, un es diu ahir i l'altre demà, per tant avui és el dia ideal per estimar, creure, fer i principalment viure.

El valor de les coses no està en el temps que duren sinó en la intensitat amb què succeeixen. Per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables.

L'estrella de mar

 

“Un dia quan un home caminava sol per una platja de sorra 
on es trobaven centenars d’estrelles de mar 
que havien estat deixades fora de l’aigua, 
va veure que un noi agafava les estrelles de mar, una per una, i les llençava de nou a l’oceà. 

Després d’observar el noi durant uns minuts, li va preguntar què feia. 
El noi va respondre que retornava les estrelles de mar a l’oceà, 
perquè de no ser així moririen. 

L’home li va preguntar per què era important preocupar-se 
per salvar-ne unes poques, quan tantes moririen. 

El noi va agafar una estrella de mar 
i mentre la retornava a l’aigua digué: 
per aquesta sí que és important!”.

Loen E. eiseley