Un mestre preguntà als seus deixebles:
—Per què la gent crida quan s’enfada?
Cap resposta satisfeia el mestre. Aquest s’explicà:
—Quan dues persones estan enfadades, els seus cors
s’allunyen molt. Per superar aquesta distància, han de cridar per poder-se
escoltar. Com més enfadats estiguin, més fort hauran de cridar per escoltar-se
l’un a l’altre a través d’aquesta distància tan gran.
Després, el mestre els preguntà:
—Què passa quan dues persones s’enamoren? No criden sinó que parlen amb suavitat, perquè els seus cors són molt a prop. La distància és molt petita. S’enamoren encara més? Ja no parlen, tan sols xiuxiuegen i s’apropen encara més en el seu amor. Finalment, ni tan sols necessiten xiuxiuejar, es miren i això és tot. Així és com estan a prop dues persones que s’estimen.
(text extret de pastoralfecc.blogspot.com)
