Caminant junts res m'espanta,
camino amb pau i amb força.
Caminant amb Tu, cada matí és nou!!
Caminant junts res m'espanta,
camino amb pau i amb força.
Caminant amb Tu, cada matí és nou!!
Senyor, estimar és difícil i senzill alhora.
És senzill dir
paraules d'amor.
És difícil fer
de la vida un acte d'amor.
Senyor, fes que comprengui que estimar és donar-se,
és ajudar a qui
ho necessita,
és donar el meu
amor, desinteressadament.
Et demano,
Senyor, pels qui ja ho saben tot de l'amor,
pels qui un dia
van estimar
i avui diuen
que la vida és per a viure-la
abans que posar-la
al servei dels altres.
Et demano,
Senyor, pels qui no són capaços de deixar-se estimar.
T'agraeixo,
Senyor, el teu amor.
Vull estimar
com Tu ho vas fer !!
Mn Josep Cabayol (Riera de Gaià, 1935-2020) es va ordenar prevere i després d'exercir com a rector en diferets parròquies de la dòcesi de Tarragona, l'any 1976 va iniciar el seu camí com a missioner diocesà a Rwanda, enviat per l'arquebisbe Josep Pont i Gol.
Països com Rwanda, el Congo i Camerun són testimonis d'una vida lliurada amb amor, fe i compromís.
En la seva etapa de missioner va treballar intensament la pastoral però també va treballar en el camp sanitari com a infermer titulat que era. Home de fe i coratjós, va viure a l'Àfrica amb austeritat i gran estima, construint habitatges senzills però dignes, engegant centres de formació laboral, d'assitència social...
Va ser un capellà que va predicar amb l'exemple. Amb el seu testimoni va proclamar l'Evangeli més pur i dur.
Senyor, amb Tu he vist i sentit
que les coses poden ser diferents;
que el descoratjament i el
cansament
perquè Tu no abandones a ningú
a la vora del camí.
Amb Tu he vist i sentit
que vius i vols que jo també
visqui,
que ets bondat i misericòrdia,
i que m'envies a compartir aquest
anunci
deixant brollar l'alegria
amb la qual inundes el meu cor.
Senyor, jo vull ser
amor en moviment, com Tu.
El fet senzill de caminar és el que ens fa canviar la realitat personal i la que ens envolta.
Respondre amb un pas el que el dia a dia ens demana: escoltar els altres,
donar temps a qui t'ho demana, acceptar caràcters diferents, acceptar les pròpies limitacions...
fer un pas rere un altre és una actuació humil, sembla poca cosa, però aquesta humil perseverança
té el poder, discret i silenciós, de transformar-nos i apropoar-nos els uns als altres.
FEM CAMÍ!
Aprèn a valorar-te lluitant per cada somni,
el teu moment és el present, l'ahir són sols records
observa les estrelles que et miren des de dalt
tant de bo no perdis mai aquest somriure tan bonic!
Vals molt més del que t'imagines!!