Pren-te temps per a l'art
Pren-te temps per dialogar
és la manera d'entendre's.
Pren-te temps per callar i escoltar
aprendràs dels altres.
Pren-te temps per caminar
descobriràs nous camins.
Pren-te temps per donar gràcies a Déu,
s'ho mereix.
(Font: llibre "Pren-te temps" Ed. Claret)
Les Nacions Unides han establert el dia 10 de novembre com
el Dia Mundial de la Ciència per a la pau i el desenvolupament.
Es vol promoure amb aquesta celebració el compromís
nacional i internacional per a l'ús de la ciència en benefici de la societat.
La ciència té el potencial de fer que el nostre món
canviï cap a millor, és important reforçar l'ús responsable de la ciència
per aconseguir un món més pacífic i sostenible,
i per afavorir la comprensió sobre la fragilitat del planeta en el que vivim.
Pren-te temps per fer alegres els altres
és la joia de l'home.
Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per a descansar
és una ajuda per al cos i per a l'ànima.
Pren-te temps per ajudar als altres
és la font de la convivència.
Senyor, us prego:
per tots aquells joves que ja no tenen
capacitat per a l’entusiasme;
per aquells joves que no troben ningú
que els allargui la mà per ajudar-los a aixecar-se;
per aquells joves que es troben ensopits
i despreocupats davant els problemes de la humanitat;
per aquells joves que estan disposats a
deixar el món tal com l’han trobat;
per aquells joves que se senten incompresos.
Perquè siguin cada dia més els joves que
us prenguin a vós com a ideal de la seva vida;
doneu-los valentia i constància per a ser veritable llevat.
Que bonic si cada nit, poguessim dir:
avui a l'escola, a casa, a la feina,
guiat per Déu, he fet un gest d'amor
cap a un company, els meus pares, un ancià...
Que bonic!
(Papa Francesc)
No confonguis mai el VIATGE amb el turisme.
El turista veu però no sap mirar. Filma i retrata però és incapaç d'embadalir-se.
Passa. Però no queda mai enlloc. Res no li entra a dintre...
El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.
Com una barca vella dins la mar,
llim, els quals donen vida a la fusta morta,
el viatge fa crèixer l'anima.
Posa gruix d'humanitat.
Tot caminant, emergeix un continent inèdit.
Pertay al misteri de la vida i n'és l'expressió: som
en la mesura que ens fem. Que caminem.
Més important que la meta és el camí...
Preocupa't sols de caminar!