Dia escolar de la Pau i la no-violència

Cada 30 de gener és commemora a les escoles d'arreu del món el Dia de la Pau. Una celebració perquè siguem tots ben conscients de que volem i necessitem una educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte, la no-violència i la pau!

Malala Yousafzai, premi Nobel de la Pau 2014, deia en el seu discurs a l'ONU: "El meu obejctiu és aconseguir la pau i que tots els nens i nenes tinguin accès a l'educació. Un infant, un mestre, un bolígraf i un llibre poden canviar el món. L'educació és la única solució."

CADA DIA, SENYOR!

Cada dia, Senyor,
et demanaré tres coses:
Veure't més clarament,
Estimar-te més tendrament
I seguir-te més fidelment.
Cada dia, Senyor.

Dilluns vinent celebrarem el "Dia de la Pau i la No-violència". Per a reflexionar sobre això escolteu amb atenció aquest poema de Joana Raspall musicat pel grup del camp de Tarragona "Roba Estesa":

ESTIMAR

Estimar, és creure en l'altre.
Estimar, és descobrir l'altre.
Estimar, és donar-se a l'altre.
Estimar, és acceptar l'altre.
Estimar, és valorar l'altre.
Estimar, és fer créixer l'altre.
Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l'altre.
Estimar, és buscar la felicitat de l'altre, i buscant-la, trobar la pròpia.
Estimar, és una experiència humana, entranyable, de cada dia, difícil de descriure, sempre més gran.
L'amor és confiança.
L'amor és respondre a les necessitats de l'altre.
L'amor se'ns posa a les mans, a fi de fer-lo créixer amb el nostre esforç.
L'amor és veritable quan és de cada dia i de tots els dies.
L'amor es recolza en el ser, no en el tenir.
L'amor que es treballa, no mor mai

EL MANAMENT NOU

Va dir Jesús:
"Només us demano que us estimeu;
no cal altres lleis ni altres ritus;
que us estimeu els uns als altres.
Que multipliqueu les trobades,
les tendreses, les abraçades;
només vull que poseu en comú el que teniu, el que sou;
que dialogueu, que us entengueu,
que compteu els uns amb els altres.

Vull, amics meus, que us serviu,
que us renteu els peus els uns als altres,
que us acompanyeu i us ajudeu a caminar;
que us cureu mútuament les ferides;
que us perdoneu i que no deixeu a ningú sol.

Doneu-vos el temps que faci falta.
Regaleu-vos mútuament algun detall:
coses, gestos... com a signe d'amistat i de presència,
com jo vaig fer amb vosaltres".

TENS RAÓ

Durant el temps en què Nasreddín exercí de jutge se li presentà un litigant. Després d’haver-lo escoltat atentament, li digué:
- Tens raó
Poc després hi féu cap el contrari. Li exposà el seu punt de vista i obtingué la mateixa resposta:
- Tens raó
L’esposa de Nasreddín, que havia presenciat l’escena, no es pogué estar d’exclamar:
- Com pots donar la raó a tots dos?
- També tu tens raó – li respon ell.

    Potser la veritat consisteix a saber veure la part de raó que té cadascú.
    Normalment ningú no té tota “la raó”, però si que tots/es en tenim en part.

SANT FRUCTUÓS

El dia 21 van celebrar la festa de    “Sant Fructuós, Eulogi i Auguri”

De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259. Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte el seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís.

De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el primer document cristià històric a la península ibèrica, i tingué prou difusió com per a ser llegit de forma pública a les esglésies africanes: Sant Agustí en fa un panegíric en el sermó 273.

ELS RECORDS SÓN COM LA SAL

Arribo massa d'hora al meu destí, un poble en el qual he de fer algunes gestions. És molt aviat encara per anar a molestar a ningú i em dirigeixo a un parc conegut, m'assec en un banc i em quedo contemplant la font i les figures que l'aigua va formant en l'aire. El lloc em porta alguns records i quedo com absent. Al cap d'una estona sento la veu d'un ancià que s'ha posat al meu costat, i que em diu: “Vostè sembla que no estigui aquí”. Li contesto que sí que hi sóc, però que fa uns anys, assegut en el mateix banc juntament amb altres persones, mentre miràvem la font, anàvem recordant els dies que havíem passat junts aquell estiu en una casa de colònies a prop del poble.

-Aprofiti aquests moments, no els deixi perdre -em va dir aquell ancià-. Però no oblidi que els records són com la sal: si posem una quantitat adequada dóna bon sabor al menjar; però si ens passem amb la quantitat, acaba fent malbé l'aliment. Qui viu massa en el passat gasta tot el seu present en recordar.

Les vivències, les experiències boniques passades, els records, són coses que també ens ajuden a viure amb il·lusió. Però no hem d'abusar d'ells, perquè si no ens poden impedir de viure el present; i en cada moment hem de saber assumir el que ens toca viure i dedicar-nos-hi amb entusiasme.