ESPERANÇA

L'esperança és com una llavor

a les teves mans.

De tu depèn que doni fruits algun dia.

Les teves mans són capaces

d'obrir solcs entre roques, 

d'abonar terres,

de sembrar amb suor, 

de regar amb afany,

de treure herbes amb cura i 

d'esperar amb afecte.

Mira les teves mans i posa-les a treballar,

les teves llavors esperen

i el Regne es sembra avui, en la teva entrega.

Dia escolar de la No Violència i la Pau

            ENSENYA'M A ESTIMAR

Quan vegi a algú que pateix,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan tingui oportunitat de compartir el que tinc,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan trobi a algú descoratjat o trist,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan em necessitin en la meva família,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan comparteixi el meu temps

amb els meus amics,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan vegi situacions

que no siguin justes,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Ensenyeu-me, Jesús amic,

a donar la vida pels altres.

A practicar el bé, i la justícia,

a viure en pau i construint la pau.

Ensenyeu-me a viure

per donar fruits d'esperança,

on em toqui viure.

Per reflexionar...

• He après que el que realment compta a la vida no són les coses que tinc al voltant sinó les persones que m'envolten.

• He après que la cosa més important no és el que em passa a mi, sinó el que faig en aquest sentit.

• He après que hi ha coses que es fan en un moment però que causen dolor per a tota la vida.

Es tracta de...

No es tracta de "com va morir?" sinó de "com va viure?"
No es tracta de "quant va guanyar?" sinó de "quant va donar?"
Aquestes són les unitats per mesurar el valor
de tots els éssers humans, i no el seu naixement.

No es tracta de "Va tenir diners?" sinó de "Va tenir cor?"
Va tenir sempre una paraula amable, un somriure?
Va saber sempre eixugar una llàgrima?
Va estar al costat del necessitat?

No importa quin va ser el seu temple, ni quin va ser el seu credo.
El que importa és si va ajudar als necessitats.
No importen els elogis que, en morir, li va fer la premsa.
El que importa és quants anònims van plorar la seva mort.

Atreveix-te!

Cada dia la vida et dóna una nova oportunitat per recomençar, canviar i crear un destí. I no és culpa de la vida si tu decideixes omplir aquest nou instant amb penes, pors, apatia... 

Pensa! Creu! Somnia! Atreveix-te! 

Nasreddín perd l'ase

Nasreddín contava en certa ocasió amb molta alegria que havia perdut l'ase.

- Però - li diu l'amic -, com pots estar tant content si no tens diners per comprar-ne un altre?
- I tant que n'estic de content - respon ell - Imagina't que jo hagués anat damunt seu com de costum. També jo m'hauria perdut!

Val més tornar a sembrar que plorar per la collita perduda!

Sempre hi ha motius d'alegria i esperança.
Com molt bé s'ha dit, si plorem l'absència del sol no veurem els estels.

Sant Fructuós, sant Eulogi i sant Auguri

De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions cristianes, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259. 

Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. 

El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, 

pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. 

Sempre d'acord amb les actes del procés, 

els tres màrtirs, coronats i revestits, 

s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, 

per donar instruccions respecte el seu enterrament. 

La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, 

se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí,

però no ha quedat constància del lloc precís.

De forma contemporània als fets, una figura anònima, 

possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passió Fructuosi

és considerat el primer document cristià històric de la península ibèrica.