L'amor no és fet i acabat, es va fent.
No és vestit ja fet, sinó roba per tallar, muntar i
cosir.
No és un pis venut i claus en mà, sinó casa a
projectar,
construir, mantenir i, sovint, adobar.
No és pas un cim vençut, sinó sortida de la vall,
grimpades apassionants, adés caiguda dolorosa
entre el fred de la nit o l'ardència d'un sol abrusador.
No és ancoratge segur al port de bonança,
sinó àncora llevada i viatge a
plena mar,
amb brisa o tràngol.
No és sobtada aparició de la vida nova,
perfecta de naixença,
sinó broll de font i llarg camí de riu, ple de meandres,
adés eixut, adés ple a desbordar,
però sempre
escolant-se vers la mar infinita.
M. QUIOST
