La primera
diu: “jo sóc la Pau, però ningú no aconsegueix mantenir-me encesa. Serà millor
que m’apagui”.
La seva flama començà a disminuir poc a poc fins que es va apagar
del tot.
La segona
diu: “jo sóc la Fe, però la gent ara pensa que ja no sóc indispensable”.
Així doncs,
bufà un lleuger ventet i es va acabar.
La tercera
espelma manifestà: “jo sóc l’Amor però la gent m’arracona i no comprèn la meva
importància. Ja no tinc més força”.
I silenciosament, s’apagà.
Entrà un infant
que veient les espelmes apagades, tot tristoi els diu: “per què heu deixat de
fer llum?”.
Llavors
parlà la quarta espelma: “No tinguis por, mentre jo tingui la flama encesa
podré encendre-les de nou. Sóc l’Esperança”.
