Creiem en Jesús
ressuscitat,
que no va tornar a la llum
per a morir de nou,
sinó que va trencar per
sempre, amb la força del Pare,
l'espasa ensangonada de la
mort.
Tomàs o Magdalena, els
pares, els amics,
milions de creients pels
segles de la història
van anar preparant amb la
seva fe i la seva esperança la nostra trobada.
No sabem dir com ho vam
veure. Ningú ho ha sabut mai.
Si algú un dia vingués a
demostrar-nos-ho, li diríem coses com aquestes:
Jesús no és un problema
d'àlgebra, ni una fórmula química,
ni
un rar document de l'arxiu celestial.
Les coses importants de la
vida, la fe, l'amor,
els canvis decisius del
món i de la història, la bellesa...,
no es deixen agafar per
les paraules.
Sentim la seva presència com un foc,
com un immens sol que
recorre la nostra sang,
com una pluja interna, com
un nou perfum contagiós.
I creiem. I estimem, I
lluitem. I vivim feliços.
I comencem a inventar-nos
el futur. Creiem en Jesús ressuscitat.
Creiem que Jesús està viu
entre nosaltres,
més profund que una música
apresa, que una bella pel·lícula recent,
que un projecte llargament
pressentit, que el record incessant d'un amor desitjat.
Jesús és el sentit concret
i final de les nostres vides,
el sentit de la vida per a
tots els homes:
que
han viscut, que viuen i que un dia viuran.
