Tu ets el Déu de les coses petites.
T’he imaginat gran, majestuós i poderós.
Però Tu et manifestes en la vida quotidiana,
sense grans llums, sense grans sorolls.
Et manifestes en les coses senzilles de cada dia:
una notícia, una abraçada, l’aire fresc del
capvespre,
l’olor de la pluja, una lluna plena, un petó,
una flor regalada, la firma d’una pau,
d’un conveni de col·laboració entre nacions.
Ets el Déu de les coses petites.
Ajuda’m a descobrir-te
en els signes que em regales només que comença el
dia:
en la salutació d’un company, en un gràcies d’un
amic, ...
Que quan acabi el dia,
me n’adoni que Tu has estat present
en
la meva vida, a través de cada gest.
