“Somriure no és pas ensenyar les dents. Somriure és mostrar l’ànima”.
Hi ha gent que somriu comercialment, per guanyar diners.
Un refrany xinès diu: “Qui no sàpiga somriure, que no obri cap botiga”. Per això a vegades el somriure només té una finalitat comercial.
També hi ha somriures amb una finalitat publicitària: pensem en els anuncis amb aquells somriures a manera de reclam, com quan s’anuncia una pasta de dents...
Però també hi ha gent que somriu desinteressadament, sense buscar res a canvi,
amb un somriure sincer, que li surt de dins, de la seva alegria interior i,
que omple de goig tant a qui el rep com a qui el dóna.
Encara que sembli de poca importància, el somriure pot ser
una manera de donar-se als altres, de mostrar l’ànima.
Un somriure, tot i que costa poc, pot valer molt.
Es pot convertir en ajuda en moments de tristesa, de soledat, de marginació...
Pot ser un senyal de comprensió i d’acollida cap a l’altra persona.
Pot ser una forma de fer que l’altre se senti valorat, reconegut i apreciat.
Val la pena practicar-ho: costa poc i és efectiu!
