Això
és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del
món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis
anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill,
vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap
què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors
diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no
em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a
trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles,
mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les
seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”.
I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”.
S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho
has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat
el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat
tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia
arreglat el món”.
Gabriel García
Márquez
