Déu està
dins meu, donant-me l'existència.
Assaboreixo
per un moment aquesta presència:
en el meu
cos, en el meu esperit, en el meu cor i
en tota la meva vida.
Llibertat.
Demano la
gràcia de poder deixar a un costat, només per uns moments,
les meves
pors, barreres i servituds i oferir-me així a Ell plenament.
Ara és
Ell qui em guia.
Prenc
consciència,
sabent que
Déu m'estima incondicionalment,
repasso amb sinceritat de cor, el darrer dia o
els darrers dies.
Amb els
seus petits o grans esdeveniments, i els sentiments que han despertat en mi.
Segurament
hi haurà alguna cosa per donar-ne gràcies. Ho faig?
Segurament
hi haurà alguna cosa de la qual no n'estic satisfet... En demano perdó?
