No
t'inquietis per les dificultats de la vida,
pels seus
alts i baixos,
per les
seves decepcions,
pel seu
futur més o menys ombrívol.
Desitja allò
que Déu desitja.
Ofereix-li
enmig d'inquietuds i dificultats
el sacrifici
de la teva ànima senzilla que,
malgrat tot,
accepta els designis
de la seva
providència.
Poc importa
que et consideris un frustrat,
si Déu et
considera plenament realitzat;
com li plau.
Deixa't amb
confiança cega en aquest Déu
que t'estima
per a ell.
I que
arribarà fins a tu,
malgrat no
el vegis mai.
Pensa que et
trobes a les seves mans,
tant més
fortament agafat,
com més
decaigut i trist et trobis.
Viu feliç.
T'ho suplico.
Viu en pau.
Que res no
et torbi.
Que res no
sigui capaç de treure't la teva pau.
Ni el
cansament psíquic.
Ni les teves
errades morals.
Fes que
brolli,
i conserva
sempre sobre el teu rostre,
un dolç
somriure, reflex d'aquell
que el
Senyor contínuament t'adreça.
I en el fons
de la teva ànima col·loca,
abans que
res,
com a font
d'energia i criteri de veritat,
tot allò que
t'ompli de la pau de Déu.
Recorda:
Tot allò que
et reprimeixi i inquieti és fals.
T'ho ben
asseguro
en nom de
les lleis de la vida
i de les
promeses de Déu.
Per això,
quan et sentis afligit, trist,
adora i confia.
