La mare feia
dies que em deia que un dia m'ensenyaria a meditar, que és una forma de pregar.
Ella cada dia ho fa una estona i tots a casa respectem el silenci i la calma
que necessita.
Avui m'ha deixat fer-ho amb ella. Pot ser demà hi tornarem. Jo
ho vull. M'ha agradat. M'hi he sentit molt a gust.
Per començar
hem buscat un lloc tranquil i silenciós.
- En una postura relaxada hem calmat
el ritme de la respiració i hem dit: "Senyor jo crec que ets en mi,
t'ofereixo tots els meus pensaments, sentiments i accions i et demano que
durant el temps de pregària m'ajudis amb la teva llum i el teu amor."
- Hem llegit el text lentament,
quasi paraula per paraula, mirant d'entendre bé el què dèiem.
Que la
nostra mirada sigui sempre neta i clara.
Que els nostres
llavis només sàpiguen encoratjar.
Que la
nostra actitud sigui ben ferma i valenta.
Que les
nostres mans siguin generoses per a donar.
Que el
nostre cor estigui obert per estimar tothom.
Que els nostres
passos ens portin allà on puguem servir i donar alegria.
Que la
nostra vida sigui radiant i generosa.
Que el
nostre cor tingui sempre la pau del Senyor.
- Hem buscat en el text coses que
tinguin relació amb Déu i amb la nostra vida.
- Les coses que hem trobar o que
ens han il·luminat les hem convertit en pregària espontània amb el Senyor,
donant gràcies, demanant, fent algun propòsit, callant en la seva presència...
etc.
- Hem tornat a llegir, hem tornat
a reflexionar buscant la manera de viure tot el que hem pregat. Hem comentat
com ha anat la meditació i hem donat gràcies al Senyor.
Ha
estat una estona molt especial. Ara em sento forta, alegre, amb moltes ganes
de viure. Me'n vaig a fer companyia a la meva germaneta que està malalta
i li explicaré contes, jugarem a cartes, faré el que ella necessiti. Em sento
plena d'energia.
Gràcies Senyor
per viure dins nostre i per ser la nostra llum, la nostra força i la
nostra guia.
