Un dia de mercat hi havia un
carnisser que rostia carn en un fogonet i un pobre home, que no tenia prou
diners per comprar-ne, es conformava olorant el saborós fum que sortia del
rostit.
Però el carnisser era un avar i
va pensar que podia treure profit d'aquell home miserable:
-Eh, lladre! -li va dir-, paga'm
pel fum de la meva carn, que te n'estàs fent un tip!
I en un moment va començar una
discussió entre aquells dos homes tan forta que la gent del mercat va decidir
avisar el jutge, o sigui, Nasreddin.
El carnisser volia cobrar pel
fum perquè sortia de la seva carn i el pobre home deia que el fum s'escampava
per l'aire i no es podia ni vendre ni comprar. Finalment, Nasreddín va prendre
una decisió.
Va demanar al pobre les poques
monedes que tenia i les va acostar a l'orella del carnisser. Però en lloc de
donar-les-hi, les hi va fer dringar a cau d'orella.
-Ho has sentit bé? -li va preguntar- Doncs ja
et pots donar per ben pagat. És just que si vols cobrar només pel fum de la
carn, se't pagui només amb el soroll de les monedes.