TEMPS DE QUARESMA, TEMPS DE PERDÓ

A vegades ens enfadem, ens posem de mal humor i no som capaços de comprendre els altres.

Sovint el motiu del disgust és un malentès o un gest o una paraula que no ens ha agradat i ens sentim ofesos. Normalment al cap d’una estona ens adonem del nostre error, però no sempre sabem rectificar i demanar perdó a les persones del nostre entorn.

D’altres vegades ens enfadem perquè no tenim massa clar el què ha passat. 

Llavors cal que tinguem disposició per aclarir la situació i pensar la manera d’arribar a una solució, escoltant amb paciència i comprensió. Exposar les nostres raons i perdonar sense rancúnies. Així ho va fer sempre Jesús.

Jesús, tu que sempre vas perdonar els que et van fer mal, ajuda’ns a saber perdonar quan algú ens ofèn. Fes que ens adonem quan som nosaltres els que hem de demanar perdó i que tinguem la valentia de fer-ho.

PARE NOSTRE

Pare nostre

que vols ser el nostre amic!

Dóna’ns força per ajudar

els qui ho necessiten.

Ajuda’ns a fer el bé.

No ens abandonis.

Dóna’ns força

per estimar tothom.

Dóna’ns, també, treball.

Ajuda’ns a saber compartir.

Perdona’ns per les coses

que hem fet malament,

així com nosaltres hem de perdonar

els qui ens fan mal.

Ensenya’ns a seguir el camí de Jesús,

a no ser egoistes,

a no barallar-nos amb els amics.

No ens deixis sortir del camí del bé.

Amén. 

ACTITUD D'ACOLLIMENT

Jesús,

la vostra actitut d'acolliment

i la vostra disponibilitat per ajudar

tots aquells que passaven necessitat,

ens revelen la bondat i l'amor del Pare;

ens fan compendre el seu desig

d'ajudar-nos tant espiritualment

com físicament i materialment.

El vostre cor estava sempre obert a tothom.

Ara continueu demanant-nos

que estimem, fins i tot els enemics

perquè siguem semblants al Pare del cel,

que es preocupa de tots

i ens estima a tots.

Ajudeu-me a seguir el camí

que m'heu mostrat

i que tota la meva vida estigui amarada

d'amor i de compassió envers els altres.

DEL NEGATIU AL POSITIU

En totes les coses negatives que podem dir-nos... Déu té una resposta positiva.

Quan diem: - És impossible

Déu diu: - Tot és possible (Lluc 18:27)

Quan diem: - Estic cansat

Déu diu: - Jo t'alleujaré (Mateu 11:26-30)

Quan diem: - Ningú m'estima

Déu diu: - Jo t'estimo (Joan 3:16 & 13:34)

Quan diem: - Ja no puc continuar així

Déu diu: - La meva gràcia et basta (II Corintis 12:9 & Salms 91:15)

Quan diem: - Estic confós

Déu diu: - Jo t'ensenyaré el camí (Proverbis 3:5-6)

Quan diem: - No puc més

Déu diu: - Jo et perdono (1 Joan 1:9 & Romans 8:1)

Quan diem: - Em sento abandonat

Déu diu: - Mai més t'abandonaré ( Hebreus 13:5 ) 

VETLLA i CONFIA

Vetlla les teves paraules: es converteixen en els teus pensaments.

Vetlla els teus pensaments: es converteixen en les teves accions.

Vetlla les teves accions: es converteixen en els teus hàbits.

Vetlla els teus hàbits: es converteixen en el teu caràcter.

Vetlla el teu caràcter: es converteix en el teu destí.

Però, sobretot, confia en l'amor de Déu perquè és Ell el qui vetlla

sol.lícitament sobre el teu esdevenir sobre la terra 
com a home i com a fill/a de Déu.

Extret de pregaria.cat

Fem-hi tres cabanes

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta  i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum.  Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:

--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:

--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.

Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor.  Jesús s'acostà, els tocà i els digué:

--Aixequeu-vos, no tingueu por.

Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.  Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:

--No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts. 

Reflexió:

1. Tens algun lloc especial per a tu en el qual t'agradi fer experiència de pregària i trobada amb Déu? On és? per què aquest lloc és tan especial per a tu? (pot ser tant una capella, església, santuari, ermita; com també un espai obert: una muntanya, un paisatge, una cova... o fins i tot un racó especialment recollit de casa teva o de la teva habitació...)

2. Qui t'acompanya i t'il·lumina el camí en els moments que necessites sentir a prop la presència gloriosa del Senyor?

Fent camí...

Crec en la Quaresma 
i en l'oportunitat que ens dona
per a renovar les nostres forces 
i les nostres voluntats.
Crec en aquest camí 
il·lusionant i exigent 
que m'apropa a la Festa de la Reconciliació.
Crec en tots els propòsits que faig
per a viure una Quaresma diferent
i a no malmetre un altre any,
el camí que se'ns ofereix.

LA ROSA ORGULLOSA

Hi havia una rosa que estava molt orgullosa de la seva bellesa, que atreia tots els insectes del jardí. Malgrat això, la rosa no acabava d'estar del tot satisfeta; estava una mica molesta, perquè el que ella volia era que la vingués a tocar alguna bonica papallona o alguna abella daurada. És per això que un dia va cridar una aranya i li va pregar de teixir la tela al voltant d'ella, la rosa, amb la intenció de fer-hi caure tots els petits insectes que tinguessin la gosadia d'apropar-s'hi. L'aranya no s'ho va pensar dues vegades, perquè sabia que tenia una gran oportunitat de caçar molts insectes. I en qüestió de minuts va deixar teixida una tela que va omplir de satisfacció l'orgullosa flor. Aquesta veia com els petits insectes, efectivament, quedaven atrapats entre els fils finíssims teixits per l'aranya; no tenia compassió d'ells, sinó que es posava contenta, perquè d'aquesta manera pensava que deixava el camí més lliure per a la papallona i per a l'abella, per les quals estava esperant ser tocada i acaronada. Però no va ser així, perquè tota papallona i tota abella que hi passaven fugien en veure la tela d'aranya plena dels petits insectes que hi havien caigut presoners i que hi havien mort. D'aquesta manera la rosa va passar solitària la resta d'aquella estació primaveral.

De la mateixa forma nosaltres ens podem quedar sols si només esperem i somiem amb la companyia dels companys i de les persones més "importants", i tenim en menys consideració les persones, els companys i les companyes que habitualment estan al nostre costat.

Per pensar...

ó L'amic que es tria per interès serà agradable mentre sigui útil.

ó L'única manera de sembrar la felicitat es compartir-la amb algú.

ó Obre la porta a l'amistat i rebràs alegria i felicitat.

L'alegria

Avui la cosa anava d'endevinalles.

- Una cosa que com més gran és, menys pesa.

Tots anàvem dient coses, alguns deien autèntiques tonteries, però no l'encertàvem.

 Al final a algú se li ha acudit la solució :

- El forat!

Aplaudiment general. Com no hi havíem caigut? Era ben fàcil!

A continuació una diu:

- Una cosa que quan més es dóna i més se'n gasta, més en queda.

Silenci general. Com pot quedar-ne més quan més en gastes? No se'ns acudia res, ni les típiques tonteries. Ens hem quedat tots muts.

Tot d'una la Catalina diu:

- L'alegria!

Tots ens girem a mirar-la sorpresos. 

La Cati poques vegades parla si no és que se li demana. 

Fa poc que ha arribat a Catalunya i encara li costa la nostra llengua i prefereix callar i escoltar. Però avui, amb tothom pensant i en silenci les seves paraules han estat impactants. 

Recuperats de la sorpresa tots ens hem posat a aplaudir molt contents 

i ella ha mostrat més alegria que mai.

L'alegria que avui hem sentit per la Cati ha donat la raó a l'endevinalla. 

Hem passat tot el dia enriolats i contents. 

Tothom estava de bon humor i érem més amables els uns amb els altres.

Senyor, gràcies per la capacitat que tenim de riure i de ser feliços. Que la nostra vida estigui plena d'alegria  i que siguem capaços de compartir-la i encomanar-la als altres.

Tems de Quaresma

Amics meus,

per mi, la Quaresma no és un temps trist,
sinó temps de retornar al camí de la Pau amb alegria;
temps de, com el fill pròdig,

tornar a la calorosa abraçada del Pare que tot ho excusa.
Temps de posar-se en mans de Jesús,
de seguir les seves petjades a la sorra,
de prendre's més moments per pregar.

És un temps de recolliment,
però també de mirar al nostre voltant i escoltar.

Dóna'ns, Senyor, la llum

que ens permeti veure

el teu amor al món

malgrat les equivocacions dels homes.

Dóna'ns la fe

per confiar en la teva bondat

malgrat la nostra ignorància i debilitat.

Dóna'ns la saviesa

perquè puguem continuar pregant

amb un cor humil.

I mostra'ns

el que cadascun de nosaltres pot fer

per afavorir l'arribada del dia

de la pau universal.

 

(F. Borman, astronauta al voltant de la Lluna)

I TU, QUÈ HI DIUS?

Llegeix i comenteu:

1. Un món nou no el faran mai els qui passen de tot!
2. No malgastis les teves energies! Vols deixar el món tal com l’has trobat?
3. Cada dia pregunta’t: en què puc millorar l’ambient que m’envolta?
4. Heus aquí dues grans pistes per al jove compromès: alegria i servei.

DIMECRES DE CENDRA

Com molt bé sabeu, dimecres de cendra és el primer dia de Quaresma. 

És a dir, se’ns recorda dues coses bàsicament; 

la primera, que no som eterns i, per tant, 

que la nostra vida és limitada, té data de caducitat. 

En segon lloc, que som molt poca cosa davant la immensitat de Déu, 

sovint ens equivoquem i per això, volem el perdó d’aquell a qui hem ofès.

Quan ens imposen la cendra, se’ns diu: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli.” 

La nostra vida ha de permetre’ns canviar quan el rumb no és l’adequat, 

quan l’azimut i l’orientació no s’ajusten al que Jesús ens manifesta. 

Amb el Dimecres de Cendra s’inicia aquest camí de conversió.

Amic Jesús, ajuda’ns a seguir les teves passes amb decisió. 

Concedeix-nos el coratge per reconèixer aquells moments 

on les meves accions i pensaments m’allunyen del teu costat i fan mal. 

Vetlla amb mi Senyor.

Davant un elefant

Un príncep oriental, per a donar una lliçó als seus súbdits sobre la recerca de Déu, va fer reunir un dia a molts cecs. Després va ordenar que se'ls mostrés el major dels seus elefants sense dir-los quin animal tenien davant. Cada cec es va apropar a l'elefant i li van tocar en diverses parts del seu cos. Al final el príncep va preguntar què havia palpat cadascun.

El que havia tocat les cames va dir que un tronc arrugat d'un arbre.

El que havia tocat la trompa, una gruixuda branca amb nusos. 

El que havia tocat la cua, una serp desconeguda. 

Un mur, va dir el que havia tocat el ventre. 

Un petit pujol, el que havia tocat el llom...

Com no es posaven d'acord entre ells, van començar a discutir. El príncep va interrompre la discussió:

- Aquesta petita mostra us fa veure que de les grans coses en coneixem molt poc, i de Déu gairebé res!

A la recerca de Déu

El meu cor jove busca sentit a la meva vida;
el meu cor jove et busca a Tu, Déu meu,
i té set i té fam i té ganes de tu,
com la cérvola que busca l'aigua; 
o el nen famolenc, el pa.

Ho sento de debò, Senyor!: 
el meu cor té set de tu;
el meu cor busca en tu 
Algú que ompli la seva existència.
Et busca amb passió i amb força, 
Oh Déu viu, Déu de la vida,
i em pregunto cada dia: 
Quan veuré el teu rostre, Déu meu?

En el meu camí molts cops no t'he buscat i m'he perdut.
El meu pecat, el meu desordre,
el meu egoisme, el meu orgull han cegat la recerca.
Les meves limitacions s'han convertit en llàgrimes
que mullen el meu pa, i en menjar-lo
m'he preguntat novament: On és el meu Déu?

TAL COM SÓN

Conten que una dona va entrar en un restaurant i va demanar com primer plat una sopa d'espàrrecs. Uns minuts després el cambrer li servia un fumejant plat i es retirava.
- Mosso! – crida la dona – vingui aquí
- Senyora? – va contestar el cambrer apropant-se
- Provi la sopa! – va ordenar la clienta
- Que passa Senyora? No és el que vostè volia?
- Provi la sopa! – va repetir la dona
- Però que succeeix... li falta sal?
- Provi la sopa!!!!
- Esta freda?
- ¡¡¡¡¡PROVI LA SOPA!!!!, repetia la dona insistent
- Però senyora, per favor digui'm el que passa... – va dir el noi
- Si vol saber el que passa, provi la sopa – va dir la dona assenyalant el plat
- El cambrer, adonant-se que res faria canviar de parer a l'encapritxada dona, s’assegué enfront del fumejant líquid groguenc i li va dir amb certa sorpresa:
- Però aquí no hi ha cullera...
- Veu? – va dir la dona - Veu?... falta la cullera.

Que bo seria acostumar-nos, en les petites i en les grans coses, a poder anomenar fets, situacions i emocions directament, sense entrebancs, tal com són.

El regal

L'esforç

Esforç és prendre la iniciativa,

afrontar el risc i la responsabilitat,

no deixar que els altres ens facin la nostra feina

i seguir cantant i rient,

perquè no hi ha res més bonic

que crear un món just 

a la mida de tots els homes.