Avui la cosa
anava d'endevinalles.
- Una cosa
que com més gran és, menys pesa.
Tots anàvem
dient coses, alguns deien autèntiques tonteries, però no l'encertàvem.
Al
final a algú se li ha acudit la solució :
- El forat!
Aplaudiment
general. Com no hi havíem caigut? Era ben fàcil!
A
continuació una diu:
- Una
cosa que quan més es dóna i més se'n gasta, més en queda.
Silenci
general. Com pot quedar-ne més quan més en gastes? No se'ns acudia res, ni les
típiques tonteries. Ens hem quedat tots muts.
Tot d'una la
Catalina diu:
- L'alegria!
Tots ens
girem a mirar-la sorpresos.
La Cati poques vegades parla si no és que se li
demana.
Fa poc que ha arribat a Catalunya i encara li costa la nostra
llengua i prefereix callar i escoltar. Però avui, amb tothom pensant i en
silenci les seves paraules han estat impactants.
Recuperats de la sorpresa tots
ens hem posat a aplaudir molt contents
i ella ha mostrat més alegria que mai.
L'alegria que avui hem sentit per la
Cati ha donat la raó a l'endevinalla.
Hem passat tot el dia enriolats i
contents.
Tothom estava de bon humor i érem més amables els uns amb els altres.
Senyor, gràcies per la capacitat que
tenim de riure i de ser feliços. Que la nostra vida estigui plena d'alegria
i que siguem capaços de compartir-la i encomanar-la als altres.
