SE BUSCAN VALIENTES

ALTRUÏSME

Tota allò que un dona als altres sense esperar res a canvi,
acaba retornant-li amb escreix!

Benaurats els que donen sense recordar
i els que reben sense oblidar. (Mare Teresa de Calcuta)

LA FALGUERA I EL BAMBÚ

Un dia vaig anar al bosc per parlar amb un ancià que deien que era molt savi.
-Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençuda? - Li vaig preguntar.
-Mira al teu al voltant- em va respondre - veus la falguera i el bambú?
-Sí -, vaig respondre.
-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. 

La falguera ràpidament va créixer. El seu verd brillant cobria el sòl. 

Però res va sortir de la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar al bambú.
En el segon any la falguera va créixer més brillant i abundant i novament, 

res va créixer de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

Al tercer any, encara no va brollar res de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.
El quart any, novament, res va sortir de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.
En el cinquè any, un petit brot de bambú va treure el cap a la terra. En comparació de la falguera era aparentment molt petit i insignificant.
El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d'alçada. 

S'havia passat cinc anys tirant arrels que el sostinguessin. 

Aquelles arrels van fer el bambú fort i li van donar el que necessitava per sobreviure.
-Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat fent arrels? - Li va dir l'ancià i va continuar.
-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, no obstant això, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bell.
Mai et penedeixis d'un dia de la teva vida. Els bons dies et donen felicitat. Els mals dies et donen experiència. Tots dos són essencials per a la vida, - li va dir l'ancià i va continuar…
-La felicitat et manté dolç. Els intents et mantenen fort. Les penes et mantenen humà. Les caigudes et mantenen humil. L'èxit et manté brillant…
Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis… potser només estiguis fent arrels.

LES PORS

Aprèn a confiar, 

perquè confiar en un mateix, 

en els altres 

i en la vida 

ens obre possibilitats imprevistes. 

No et preocupis en excés per si t'enganyen, per si l'altre no diu la veritat, per si...  

Deixa aquests "...si..."  i   ACTUA! 

Com es diu popularment: "Qui no s'arrisca, no pisca."

DONEU-NOS LA PAU

Doneu-nos, Senyor, la Pau.

Doneu-nos la pau de la gent senzilla, serena, confiada 

que aconsegueix crear al seu voltant 

un ambient de treball cada dia més fàcil i gratificant. 

Doneu-nos la Pau dels qui no es cansen 

de treballar per la Justícia a casa nostra i arreu. 

Doneu-nos la Pau dels qui saben posar amor arreu i sempre.

Doneu-nos, Senyor, la vostra Pau 

la que neix del cor i és més forta que totes les dificultats. 

TINC UNA LLUM

Tinc una llum al cor!

La llum de l’alegria de ser de la colla dels amics de Jesús!

La llum de fer feliç la meva família i ser feliç amb ells!

La llum d’ajudar els companys!

La llum de voler fer el bé i ser amable amb tothom!

Senyor, dona’m la teva força per fer brillar la meva llum.

ESPERANÇA

Per molt llarga que sigui la tempesta,
el sol sempre trona a brillar entre els núvols.
Tingues esperança!

FIP, el drac feliç

El Fip era un drac diferent. 

No tenia l'aspecte terrorífic dels seus cosins i germans. 

Sempre estava alegre i de bon humor. I no escopia foc. 

I és que el Fip, al contrari que tots els altres dracs, tenia cor. 
Però era tan petitet que ningú sabia que el tenia, i el va reservar per poder estimar a un amic.

Per por que se li omplís un cor tan petit, va triar fer-se amic d'una formiga. 

Es va sentir feliç tenint una amiga, i va resultar que encara li quedava lliure un trosset de cor. 
I va decidir fer-se amic d'un ratolí, que tampoc ho va gastar del tot, 

i darrere van seguir un ocell, una llebre, una ovella, un ós i molts altres animals.

El Fip va començar a sospitar que l'afecte pels seus amics 
mai col·lapsaria el seu cor, i va deixar de preocupar-se per la seva grandària. 

Va fer tants amics com va poder i es va convertir en un drac molt feliç!

El que no sabia el Fip era que, 
igual que l'odi encongeix els cors, l'amor els engrandeix. 

El seu cor va créixer tant que els altres dracs van acabar per descobrir-ho.

Plens de ràbia i enveja el van encadenar per abrasar-lo. 

Desenes de dracs el van envoltar preparats per llançar les seves flames. 

Llavors el Fip va pensar en els seus amics i la pena que sentirien per ell, 
i va decidir lluitar. Va tancar els ulls i amb totes les seves forces va tractar de llançar la primera alenada de foc de la seva vida ...

No ho va aconseguir. Ell no escopia foc. 

Però un soroll com d'aigua li va fer obrir els ulls. 
Al seu voltant els dracs es miraven sorpresos i xops. 
Li havia sorgit un riu més poderós que el foc de mil dracs! 

Sorprès, va tornar a intentar escopir aigua, però aquesta vegada van sorgir uns raigs que van trencar les seves cadenes. 

Al tercer intent va bufar un vent embolicat en aromes de flors que va assecar als dracs i va arreglar el desastre causat pel seu riu. 

Davant la sorpresa general, el Fip va seguir deixant anar per la seva boca tot tipus de regals i benediccions.

Així va ser com els dracs van descobrir que tenien un cor diminut

i ple d'ira que només escopia foc. 

Però ara, gràcies al Fip, sabien que el cor podia escopir qualsevol cosa. 

Només calia buidar-lo d'odi i de ràbia per omplir-lo d’amor i d’amics.

Frases per a reflexionar

La felicitat és un article meravellós: quant més en dones, més te'n queda. 
                                                                                                     Blaise Pascal


La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. 
Un esforç total és una victòria completa.
                                                                     Gandhi





La violència és la por als ideals dels altres. 
                                                                Gandhi

EL LLEÓ i EL RATOLÍ

A l'ombra d'un arbre un lleó dormia una migdiada. Un ratolí que jugava per les branques no se'n va adonar i jugant, jugant, va caure damunt l'esquena del lleó i el va despertar.

Molt enfadat, el lleó, d'una grapada, el va atrapar.

El ratolí, en veure's pres del rei dels animals, li va demanar perdó i, tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat, l'ajudaria.

El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va fer, que el va deixar lliure.

Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes d'uns caçadors i, com que no podia sortir-ne tota i la seva gran força i el seu poder, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat, aquell ratolinet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va córrer a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les malles de la xarxa fins que va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i s'escapà, gràcies al ratolí, d'una mort certa. I des d'aquell dia el ratolí i el lleó van ser amics inseparables!

Amb la gràcia en tenim prou

Confia i llença't a l'aventura: Amb la gràcia Senyor en tenim prou! Jesús ens ha promès que no ens abandonarà, i aquesta versió del conegut cant de Matt Maher ens ho recorda.
La vida cristiana és sovint com un salt en el buit, sobre la neu, que demana molta fe en què l'amor de Déu ens conduirà. Fia't i comença la baixada...

Cançó original: "Your grace is enough- Matt Maher"
Traducció: Worship.cat
Veus: Clara Luzón, Josep Molins
Videoclip: Bruno Bérchez
Tècnic de so: Genís Sobrado

LES GALETES

Una noia estava esperant el seu vol en un gran aeroport. Com que havia d’esperar força estona decidí comprar un llibre i un paquet de galetes i s’assegué en una sala de l’aeroport per descansar i poder llegir tranquil·lament.

Un home s’ubicà a prop, deixant un seient entre mig, obrí una revista i començà a llegir. Al seient del mig quedaren les galetes.

Quan la noia agafà la primera galeta, l’home també n’agafà una. Ella s’indignà, no va dir res però pensà: - Que descarat! Es mereixeria una bona escridassada!

Cada vegada que ella prenia una galeta, l’home també. La noia cada vegada estava més enfurismada i no aconseguia ni concentrar-se ni reaccionar. Quan només en quedava una, pensà: - Que farà aquest abusador, ara?

Llavors l’home dividí l’última galeta i deixà la meitat per ella. La noia va bufar de ràbia, recollí el llibre i les seves coses i anà a embarcar.

Quan s’assegué a l’interior de l’avió, mirà dins la seva bossa... Quina sorpresa! Allí hi havia el seu paquet de galetes, intacte, tancat!!

Sentí tanta vergonya... Només llavors se n’adonà de l’equivocada que estava: Havia oblidat que les seves galetes les havia desat dins la bossa! i l’home havia compartit les seves sense sentir-se ni indignat, ni nerviós ni alterat.

Ja no tenia temps ni possibilitats per explicar-se o demanar disculpes, però si per a reflexionar. Quantes vegades traiem conclusions precipitades enlloc d’observar millor? Quantes coses no són exactament com pensem?

I llavors va recordar que existeixen quatre coses que no es recuperen:

-                   Una pedra, després de ser llançada;

-                   Una paraula, després de ser pronunciada;

-                   Una oportunitat, després d’haver-la perdut;

-                   El temps, després d’haver passat.

LES SANDÀLIES

A l'Índia els trens sempre van molt plens,
fins i tot, hi ha gent pobre que s'enfila al sostre.
Un bon dia, un passatger misèrrim que anava al sostre del vagó
va perdre una sandàlia, que va caure a la via.

Llavors es va treure l'altra sandàlia i la va llençar. 

Un passatger que anava al seu costat al tren es va sorprendre i li digué: 

- Però que fas, boig! 

I el pobre li respongué: 

- Amb una única sandàlia no faig res. I si algú només en troba una tampoc no li servirà de res. 

Tant de bo algú que passi per aquí les trobi les dues.

Reflexions de Sant Agustí

Coneix-te, accepta't, supera't.


Si vols conèixer a una persona, no li preguntis el que pensa, sinó el que estima. 


La mesura de l'amor és estimar sense mesura.

PREGUEM AMB ELS DITS

1 . El polze és el dit més proper. Comencem per pregar pels que estan més a prop nostre. Són les persones amb més probabilitats de tornar als nostres records . Pregar per les persones que ens són estimades és un " deure dolç".

2. Seguim amb l'índex. Preguem pels que ensenyen, els que participen en l'educació i l'atenció mèdica: per als mestres, professors, metges, sacerdots, educadors... Necessiten suport i saviesa perquè puguin mostrar el camí correcte als altres. No els oblidem en les nostres pregàries.

3. El dit del mig, el més llarg. Ens recorda els nostres líders. Preguem pels representants polítics, pels empresaris i administradors. Són els que dirigeixen els destins dels nostres pobles i del nostre país. Necessiten l'ajuda de Déu.

4. El quart dit és el dit anular. És el nostre dit més delicat, més feble. Hem de recordar-nos de pregar pels que pateixen, pels que tenen quantitat de problemes a resoldre i pels que estan enmig d'una greu malaltia. Necessiten les nostres pregàries durant tot el dia i tota la nit. Mai no hi haurà massa pregàries per ells.

5 I finalment, el més petit de tots els dits, tan petit com hem d'estar davant de Déu i dels altres. Com diu la Bíblia, "els últims seran els primers". El dit petit hi és per recordar-nos que hem de pregar per nosaltres mateixos. És només quan ja hem pregat pels altres quatre dits, que es pot identificar millor les nostres necessitats i, per tant, pregar per nosaltres.