LA FALGUERA I EL BAMBÚ

Un dia vaig anar al bosc per parlar amb un ancià que deien que era molt savi.
-Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençuda? - Li vaig preguntar.
-Mira al teu al voltant- em va respondre - veus la falguera i el bambú?
-Sí -, vaig respondre.
-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. 

La falguera ràpidament va créixer. El seu verd brillant cobria el sòl. 

Però res va sortir de la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar al bambú.
En el segon any la falguera va créixer més brillant i abundant i novament, 

res va créixer de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

Al tercer any, encara no va brollar res de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.
El quart any, novament, res va sortir de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.
En el cinquè any, un petit brot de bambú va treure el cap a la terra. En comparació de la falguera era aparentment molt petit i insignificant.
El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d'alçada. 

S'havia passat cinc anys tirant arrels que el sostinguessin. 

Aquelles arrels van fer el bambú fort i li van donar el que necessitava per sobreviure.
-Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat fent arrels? - Li va dir l'ancià i va continuar.
-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, no obstant això, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bell.
Mai et penedeixis d'un dia de la teva vida. Els bons dies et donen felicitat. Els mals dies et donen experiència. Tots dos són essencials per a la vida, - li va dir l'ancià i va continuar…
-La felicitat et manté dolç. Els intents et mantenen fort. Les penes et mantenen humà. Les caigudes et mantenen humil. L'èxit et manté brillant…
Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis… potser només estiguis fent arrels.