En
la pregària d’avui dimecres, 8 de març, hem de tenir molt present a totes les
dones.
Un
8 de març de 1857, un grup d’obreres tèxtils va prendre la decisió de sortir als
carrers de Nova York per protestar per les misèries i condicions en les que
treballaven.
Anys
més tard, el 5 de març de 1908, Nova York va tornar a ser escenari d’una nova
vaga d’un grup de dones que reclamava la igualtat salarial i la disminució de
les jornades laborals per poder tenir un temps per a donar el pit als seus
fills. Durant aquella vaga, van morir més d’un centenar de dones en una fàbrica de Sirtwoot Cotton, en
un incendi que va provocar el propietari de la fàbrica com resposta a la seva
vaga.
Les manifestacions femenines per reclamar el dret a votar, també
començaven a ser importants a principis del XX.
Avui
en dia, després d’un segle encara tenim desigualtat salarial en el món professional,
el número de feminicidis és molt alarmant, les condicions de la dona en alguns
països són vergonyoses.
Vivim en una societat amb una igualtat aparent però realment no
existeix. Una dona es discriminada massa sovint amb males paraules, adjectius
ofensius o comentaris vulgars per les
xarxes socials o caminant pel carrer.
Això
no és només una lluita de dones, això és una lluita en la que hem de participar
tots, és implicar-se per aaconseguir una societat més justa, en la que homes i dones es puguin desenvolupar
en plena llibertat.
Laura
Alfocea, Emma Bautista i Carla Lopez
Alumnes
de 4t de l’ ESO
