He escoltat,
oh Senyor, la Paraula que has sembrat
però no he comprès allò que Tu em vols
dir;
com la llavor
que els ocells s'han endut i s'han menjat perquè ha caigut arran d'un dur
camí...
He escoltat,
oh Senyor, la Paraula que has sembrat
però no he deixat que arreli en el meu
cor;
com llavor que ha caigut en aquell terreny rocós i es marceix aviat davant
l'adversitat...
He escoltat,
oh Senyor, la Paraula que has sembrat
però m'ofeguen els problemes d'aquest
món;
com llavor que ha caigut envoltada enmig d'uns cards que quan creixen no
la deixen respirar...
Obriré el
meu cor perquè hi pugui arrelar la Paraula... com terra bona!
i amb el teu
Esperit la faràs créixer ben alt i llavors... donarà fruit!!!
I SEREM AL
MÓN SEMBRADORS D'ESPERANÇA!
