Hola, amics!
Sóc Domènec de Guzmán. El 24
de maig és la meva festa (tot i que vosaltres ho celebrareu el dia 26). Sí, ja sé que em coneixeu perquè aneu a un col·legi de
la Fundació Dominiques de l’Ensenyament. Els dominics i dominiques són aquestes
persones que intenten viure i construir el Regne de Jesús des de la
fraternitat, la veritat, la interioritat i la solidaritat.
Aquests 4 valors no són només
paraules, volen ser vida. Per a mi van ser essencials, ja sabeu, oi?
Vaig
néixer a Caleruega, un poble de la província de Burgos. El meu pare era un
senyor feudal molt valent, de la meva mare vaig heretar la seva sensibilitat i
solidaritat envers els més necessitats. A ella també li agradava pregar,
escoltar Déu i confiar en Ell.
Vaig començar la meva
educació a Gumiel i, més tard vaig seguir els meus estudis universitaris a
Palència. Va ser una època juvenil inoblidable...
Allà vaig descobrir que només
els privilegiats tenien accés als estudis; que mentre uns pocs eren amos de
grans extensions, moltes persones malvivien perquè no tenien ni per menjar...
Vaig conèixer de prop la fam!
Quan estava estudiant a
Palència, una malaltia, la pesta, va matar molta gent. Jo no podia suportar
aquesta situació i, en una arrencada de rebel·lia i generositat, vaig vendre
els meus llibres de pergamí (el que més apreciava), on tenia moltes notes
personals, per poder ajudar a la gent que m’allargaven les seves mans
suplicants. Vaig pensar: "NO PUC ESTUDIAR SOBRE PELLS MORTES, QUAN LES
PERSONES ES MOREN DE FAM".
Avui et convido a DESCOBRIR
una nova manera de ser feliç: Fer feliços els més pobres. És una bogeria, oi?
De tota manera, no penses que
ja és hora que deixem de "passar" dels altres?
Et proposo que avui
durant
tot el dia
et recordis d'això
i no "PASSIS D'AJUDAR".
A veure si al
final del dia,
quan preguis,
recordes algun gest
de solidaritat
que has tingut
avui.
