Bona Nova

Senyor, poc a poc, la teva Bona Nova arribarà a tot el món

i, junts, tots els homes de la terra sabran estimar com Tu.

Es diu que el Nadal és temps de pau, joia i germanor,

però aquest és el teu missatge, no només per Nadal, sinó per a tota la vida.

EL CAPTAIRE

Pidolant de porta en porta, anava caminant pel camí que duia a la ciutat,

quan a la llunyania va aparèixer la teva carrossa d’or, com un somni

prodigiós, i vaig preguntar-me qui devia ser aquell rei de reis. 

Va créixer la meva esperança i vaig pensar: 

- S'han acabat els dies dolents, i em vaig disposar a esperar que ploguessin les almoines espontànies i que la pols aparegués sembrada de riqueses. 

La carrossa va aturar-se al meu costat.

Vas fixar la mirada en mi i vas baixar amb un somriure. 

Em vaig adonar que havia arribat per fi l'hora de la meva sort. 

De sobte, tu vas allargar la mà dreta i em vas preguntar: 

-Què tens per donar-me?

Ah, quina raresa reial allargar la mà al captaire per demanar-li almoina! 

Jo romania confós i perplex. 

A la fi, vaig treure de la meva alforja el gra de blat menys petit i te'l vaig donar.

Però quina va ser la meva sorpresa quan, 

al capvespre, en buidar el meu sac a terra, 

vaig trobar un petit gra d'or entre el miserable munt. 

Em vaig posar a plorar amargament i vaig pensar: 

- Per què no he tingut prou coratge per donar-me jo mateix?

Per compartir...

I tu, com a persona, què tens per donar?

Servidor de tots

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:

-Què discutíeu pel camí?

Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més

important. 

Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:

-Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.

Per compartir...

Jesús ens convida a servir als altres. Quin gestos del teu dia a dia són servei

pels altres?

ADVENT

Ja arriba l'Advent, temps d'ESPERA (d'ESPERANÇA).

I què esperem?

Doncs un naixement molt important: 

ni més ni menys que el naixement de Jesús, 

el Fill de Déu.

Quan s'espera el naixement d'un fill o filla 

es fan un seguit de preparatius per tal que se senti molt acollit o acollida. 

Per acollir Jesús Infant, 

els preparatius no han de ser purament externs, 

sinó que cal polir l'interior de la persona: 

cal intentar ser i viure millor.

És per això que ens preparem en aquest Advent demanant a Déu 

que disposi el nostre cor per a rebre Jesús.

Si trobéssim el temps

Si trobéssim el temps

per «escoltar la música de les coses

i la respiració dels éssers»...

Si trobéssim el temps

per aprendre de nou els gestos

senzills i «espolsar la rutina de tots

els replecs de la nostra ànima»...

Si trobéssim el temps

per encisar-nos i sorprendre’ns,

i admirar tot allò de bonic, veritable,

i bo que hi ha al nostre entorn...

Llavors, i només llavors,

coneixeríem, potser, què significa

VIURE!

Per compartir…

Per a tu, què significa « viure » ?

Conèixer-nos

Per tenir responsabilitat en el treball 

el primer que has de fer és conèixer-te bé.

Has de procurar descobrir les teves qualitats 

i els teus defectes en la manera de treballar a classe. 

S’ha de dir que els defectes els portem a l’esquena, 

per això no ens els veiem. 

Són els altres els qui ens els veuen millor. 

Aprofita els comentaris que els altres fan de tu, 

els seus consells, 

sobretot quan els fan amb serenor i amistat.

SANTA CECÍLIA. Dia Internacional de la Música

Música, t’escolto entre els estels, 

dolça i somrient vora el cel...

La vida s’il·lumina al teu costat: 

tu fas que els amors s’envolin,

que les il·lusions es tornin realitat...

I volem que ens facis lliures,

només tu pots fer-nos viure emocions

amb els teus sons.

Reprenem cançons i danses,

refem somnis i esperances,

ets la clau d’un món de pau... 

SIGUES LLUM

La llum és presència silenciosa que, 

com un mantell blanc, 

ho embolcalla tot; 

amanyac que tot ho revesteix de color amb el seu contacte.

La llum no es veu, el que es veu són els objectes il·luminats per la llum. 

El qui féu la llum un dia ens digué: 

“Vosaltres, mentre viviu, heu de ser com torxes lluminoses. 

Sou com espurnes d’aquest foc diví.”

EL RESPECTE

El respecte és la consideració, atenció o deferència que es deu a una persona. 

Podem dir també que és el sentiment 

que porta a reconèixer els drets i la dignitat de l’altre. 

Aquest valor es fonamenta en la dignitat de la persona. 

Dignitat d’igual a igual compartida per tots. 

El respecte cap a un mateix es basa 

en el respecte que es té a l’altre com a persona. 

La nostra dignitat de persones queda situada 

entre dues coordenades bàsiques: 

la del respecte a nosaltres mateixos i la del respecte a la resta. 

El respecte als altres és la primera condició 

per saber viure i posar les bases a una autèntica convivència en pau.

Per compartir... hi estàs d'acord? tens comportaments o fas accions que consideris respectuoses cap a tu mateix i/o cap als altres? Pensa també si alguna acció teva pot ser una manca de respecte.

PREGAR DES DEL QUE SOM

Pregar és una acció de tota la persona; 

per això podem expressar sentiments i

formular pensaments, manifestar desigs, 

podem sentir pau interior i la tensió del compromís. 

Preguem amb gestos i diem paraules; 

preguem amb el silenci o ens deixem moure per la bellesa d’una cançó... 

Preguem des d’una cultura i una situació personal, 

des d’un moment històric o d’un fet ben petit, 

des de les nostres inquietuds i des dels nostres temors... 

Senyor, ensenya’ns a pregar!

ATENT AL MEU ENTORN

Hi ha carreteres sense acabar i moltes altres sense començar. 

Hi ha molts malalts per curar. 

Hi ha milions de nens sense escola i que no poden aprendre...

No som a la vida per viure egoistament. 

La vida és una tasca i és un servei.

Alguns no volen veure-ho, miren de no ficar-se en problemes, 

volen viure tranquils, 

però tot això, a més de ser covardia, no és gens raonable. 

Les coses les hem de fer entre tots: 

bé que cerquem l'ajuda quan ens convé.

Senyor, ajuda’ns a veure on són els problemes

i a no viure tranquils, sinó a col·laborar.

DÉU QUOTIDIÀ de Jose Maria R. Olaizola, sj.

És que t'amagues o segueixo un mapa erroni?

Potser hagi de deixar d'esperar l'especial,

el sublim, el superlatiu, l'excepcional,

i buscar-te en les hores quietes,

en les converses intranscendents,

en les paraules casuals, en les lectures sense petjada,

en les lletres minúscules de la meva història;

buscar-te en el de cada dia,

en els missatges amb motiu,

en les tardes perdudes,

en els treballs amb data caducitat,

en els dies grisos,

en els sentiments lleugers,

en els fracassos sense llàgrima i els encerts sense acta.

Potser, sense jo notar-lo,

ets companyia discreta en els viatges de treball,

llum suficient en paisatges oblidables,

silenciós eco en la pregària callada,

força justa en la lluita de cada dia,

frec casual en l'esforç compartit.

Déu amagat? O revelat en la cara menys brillant de la vida?

L'amistat

Jesús és un bon amic, ens ho diu 
en l’Evangeli de Sant Joan 15,15: 
"A vosaltres us he dit amics, 
perquè totes les coses que he sentit del meu Pare 
us les he fetes saber”. 

Així Jesús ens ensenya 
com ha de ser la nostra amistat: 
compartir, conèixer-nos.

L’amistat no es fa d’un cop per sempre, 
és dinàmica, s’ha de conquerir mica en mica.

Jn 15, 12-17

Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.

Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic

servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit

amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No

m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he

confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per

sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.

Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

Per compartir...

Jesús ens convida a estimar-nos els uns als altres. 

Però per poder estimar els altres, 

abans ens hem d’estimar a nosaltres mateixos. 

Què significa? Tu t’estimes a tu mateix?

AMICS

Un amic és algú a qui pots prendre el lloc sense que et miri malament.

Un amic és algú que desitja veure el programa que vols veure.

Un amic és algú que t’estima encara que hi hagi

molts altres nois al voltant.

Un amic és algú que comparteix la casa amb tu.

Jesús, tu ets el veritable AMIC.

Un amic és algú que t’accepta tal com ets.

Un amic és algú que no té gelosia si vas amb altres amics.

Un amic és algú amb qui tens coses en comú.

Qui troba un amic fidel ha trobat un tresor.

Gràcies, Jesús, per l'amistat !

AMISTAT

Tenir amics vol dir que hi ha persones al nostre costat en les quals confiem 

i amb les quals comptem en tots els moments importants 

de la nostra vida. 

La paraula amic, potser d’usar-la tant, 

ha perdut una mica el seu valor. 

Si en tens algun de veritat, 

conserva’l i si no, intenta aconseguir-ne.

Jesús, et demanem que ens ajudis 

a ser bons companys

de tots els que formem aquesta classe.

La teva vida és una pàgina en blanc

Has escrit ja moltes pàgines en el teu llibre;

unes són tristes i altres alegres;

unes són netes i clares,

altres són borroses i obscures.

Però encara et queda un full en blanc:

el que has d’escriure aquest dia.

Et falta per omplir la pàgina d’avui.

Pensa i creu que aquesta sigui la 

més bella, la més sentida.

Cada matí en despertar-te

recorda que encara has d’escriure

la millor de les teves pàgines,

li diràs el millor que tu pots deixar

al llibre que estàs escrivint sobre la teva vida.

Pensa que sempre et falta per escriure

la pàgina més bella.

Per compartir...

Què escriuries avui en aquesta pàgina del llibre de la teva vida?

Un cor per estimar

Jesús,

Què bonic és tenir un cor amb capacitat per estimar i perdonar, per ajudar i

comprendre, per creure i confiar.

Però que difícil em resulta practicar-lo, fer-ho vida en els meus actes de

cada dia. Les meves forces, a vegades, són limitades i són més les hores

baixes que les bones.

Tu sempre estàs aquí, esperant-me, creient en mi, confiant en mi.

Que una caiguda d'avui sigui un esglaó que em acosti més a tu i als meus

amics; que cada dia tingui el coratge de tornar a començar en el camí de

l'amor i l’amistat.

Que en tancar cada nit, em pugui adormir satisfet d’haver provocat un

somriure en els meus companys.

Dóna'm la valentia de saber unir la meva mà a altres persones, els meus

amics, per fer créixer entre tots la unió de l'amor i de l'amistat.

Per compartir...

Qui t’ha fet somriure durant el dia d’ahir? A qui has fet somriure?

ELS 3 FILTRES

Un bon dia un home va anar a trobar el filòsof grec Sòcrates per explicar-li una xafarderia.

- Escolta Sòcrates, cal que et faci saber com s’ha comportat un amic teu.

- Perdona - li respongué Sòcrates, -has pensat a passar el que m’has de dir pels tres filtres?

I com que l’home se’l guaitava sorprès, va afegir.

- Sí. Abans de parlar sempre s’ha de fer passar el que hagis de dir per tres filtres. Fixa’t-hi una mica. El primer filtre és el de la VERITAT. Has verificat que el que m’has de dir sigui perfectament exacte?

- No; jo ho he sentit explicar i...

- Caram! Suposo que has fet passar, al menys, el que em vols dir pel segon filtre, que és el de la BONDAT. El que em vols dir és com a mínim alguna cosa bona?

L’home dubtà i després respongué:

- No. Dissortadament no és una cosa gaire bona. Al contrari...

- Caram, digué el filòsof. Passem-ho pel tercer filtre: és útil el que m’havies de dir?

- Útil? No exactament...

- Doncs, aleshores, no en parlem més. Si el que m’has de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil, més val que no m’ho expliquis. I t’aconsello, fins i tot, que ho oblidis.

No dissimulem! Fer mullader, xerrar sobre coses sense importància, exagerar el que sabem o creiem saber... ens agrada a tots. Quan diem ‘jo sé una cosa que tu no saps’, ens sentim importants. Però sovint oblidem fer passar el que expliquem pels tres filtres que ens explica aquest conte. Pots explicar alguna situació en què hagis explicat coses d’altra gent sense passar pels tres filtres? Com creus que s’han sentit ells, o que se sentirien si sabessin el que has explicat? Es correcte dir la veritat quan només serveix per fer mal?