Un bon dia un home va anar a trobar el filòsof grec
Sòcrates per explicar-li una xafarderia.
- Escolta Sòcrates, cal que et faci saber com s’ha
comportat un amic teu.
- Perdona - li respongué Sòcrates, -has pensat a
passar el que m’has de dir pels tres filtres?
I com que l’home se’l guaitava sorprès, va afegir.
- Sí. Abans de parlar sempre s’ha de fer passar el
que hagis de dir per tres filtres. Fixa’t-hi una mica. El primer filtre és el
de la VERITAT. Has verificat que el que m’has de dir sigui perfectament exacte?
- No; jo ho he sentit explicar i...
- Caram! Suposo que has fet passar, al menys, el que
em vols dir pel segon filtre, que és el de la BONDAT. El que em vols dir és com
a mínim alguna cosa bona?
L’home dubtà i després respongué:
- No. Dissortadament no és una cosa gaire bona. Al
contrari...
- Caram, digué el filòsof. Passem-ho pel tercer
filtre: és útil el que m’havies de dir?
- Útil? No exactament...
- Doncs, aleshores, no en parlem més. Si el que m’has
de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil, més val que no m’ho expliquis. I
t’aconsello, fins i tot, que ho oblidis.
No dissimulem! Fer mullader,
xerrar sobre coses sense importància, exagerar el que sabem o creiem saber...
ens agrada a tots. Quan diem ‘jo sé una cosa que tu no saps’, ens sentim
importants. Però sovint oblidem fer passar el que expliquem pels tres filtres
que ens explica aquest conte. Pots explicar alguna situació en què hagis
explicat coses d’altra gent sense passar pels tres filtres? Com creus que s’han
sentit ells, o que se sentirien si sabessin el que has explicat? Es correcte
dir la veritat quan només serveix per fer mal?