Per a reflexionar

Les grans obres no estan fetes amb la força, 

sinó amb la perseverança. Samuel Johnson

Amb constància i tenacitat un pot aconseguir el que vulgui, 

la paraula impossible no existeix. Napoleó

S'estima molt més tot allò que s'ha aconseguit amb el cansament. Aristòtil

La gota arrodoneix la pedra, 

no per la seva força, 

sinó per la seva constància. 

Jn 13, 34-35

“Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres 

tal com jo us he estimat.
Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres. Així doncs, estimeu-vos els uns als altres.”

Estimo al pare i a la mare.
Estimo els meus germans i amics.
Estimo als que estan a prop meu,
als que estan lluny i també als que ja no hi són.
Estimo els que són iguals i als que són diferents.

Estimo amb moltes ganes! amb moltes forces! amb tot el cor!
I recordo allò que diu la lletra de la vella cançó
"estima, estima que això mai no fa mal, mai no fa mal."

La pedra rebutjada pels constructors, ara corona l'edifici

De vegades, Senyor, la teva proposta ens fa por 

perquè pensem que, si fem el que tu dius, 

els altres ens passaran per damunt o es riuran de nosaltres.

Tu continues convidant-nos a no tenir por 

i a no posar límits a seguir el camí de l'Evangeli.

Ajuda'ns a confiar en la força del teu amor, 

a creure de debò en la teva paraula, 

a deixar-nos transformar des de dins pel teu esperit.

LA SAVIESA DELS CONTES

Un santó místic tenia una cita amb Déu.

Pel camí, es va trobar amb un altre místic que estava meditant amb molta serietat. 

El santó, interrompent els mantres de l'altre, li va proposar:

- Vaig a veure a la divinitat, vols que li parli de tu?  

- Pregunta-li quantes vegades hauré de reencarnar-me abans de trobar l'alliberament - va dir el místic-. He viscut ja tres vides!

Més lluny, el santó es va creuar amb un segon místic que dansava en ple èxtasi.

Li va fer la mateixa proposta. El místic, totalment absorbit per la seva dansa, 

va ignorar al santó. Aquest, pensant en la seva anterior trobada, 

li va suggerir que li preguntaria a la divinitat quantes reencarnacions 

li quedaven per viure. El místic, es va girar i  somrigué.

Al seu retorn, algun temps més tard, 

el santó es va creuar de nou amb el místic dansaire. 

Li va dir:

- La divinitat m'ha parlat. 

Encara et queden tantes vides per viure com fulles hi en l'arbre que tens al teu costat.

- Quina meravella! - va exclamar -. Només això! 

Quan penso en el nombre d'arbres que hi ha al bosc 

i en el nombre de boscos que hi ha a tota la terra, 

això suposa milers de milions de fulles. Quina sort la meva!

Més tard, el santó es va tornar a trobar amb el primer místic. 

Es va acostar a ell i li va dir:

- La divinitat m'ha dit que et queden tres vides abans d'arribar a l'alliberament.

En sentir aquestes paraules, el místic va caure en el desànim:

- És que no s’acabarà mai això? - va exclamar desesperat.

REFLEXIONA: 

La realitat tindrà un color o un altre segons com nosaltres vulguem percebre-la. 

Les nostres percepcions determinen la manera 

com nosaltres ens relacionem amb els altres i amb el món.

Setmana de Sant Domènec

Tu m’has dit que la Paraula té més força que cap cop

Tu m’has dit que l’estratègia és tornar a conquerir els cors

Tu m’has dit que qui no estima no és dolent sinó ignorant...

Tu m’has dit que a les pells mortes dels lligats i els pergamins

No s’hi amaga la saviesa que il·lumina el meu camí

Tu m’has dit que és millor aprendre de la gent que està patint...

Tan a prop de les persones

I al mateix temps prop de Déu

Tan a prop de les persones perquè en elles hi ha el Bon Déu...

SANT DOMÈNEC DE GUZMÁN

JO, COM TU, VULL VIURE SEMPRE AL SERVEI DELS MEUS GERMANS.

Tu m’has dit que les riqueses, el poder o l’ambició

Emmudeixen el missatge que estem anunciant

I em convides a despendre’m de la meva ostentació...

Tu m’has dit que si el que vull és que tothom pugui acceptar

Aquesta Bona notícia que motiva el nostre cant

Cal que ho faci en la pobresa i també en humilitat.

Tu m’has dit que la mentida mai no porta a un bon final

Que si vull fer un llarg camí, l’hauré de fer en la veritat,

Sense pressa i sense pausa al costat dels meus germans...

Tu m’has dit que dins del cor se m’hi amaga un gran tresor

Que hauré de descobrir mirant endins i sense por

per donar-me sens reserves als germans necessitats.

Tan a prop de les persones

I al mateix temps prop de Déu

Tan a prop de les persones perquè en elles hi ha el Bon Déu...

SANT DOMÈNEC DE GUZMÁN

JO, COM TU, VULL VIURE SEMPRE AL SERVEI DELS MEUS GERMANS!

Setmana de Sant Domènec

Sant Domènec va tenir un somni: 

li donaven un llibre i una veu li deia: "Ves i predica".

Va dedicar la seva vida a estudiar 

i a ensenyar als altres el missatge de Jesús, 

amb les seves paraules i també amb la seva vida.

Sempre que anava de camí portava 

l’evangeli de Mateu i les cartes de Sant Pau.

Sempre a l'encontre de l'altre,

disposat a portar bones notícies,

disposat a portar la llum de l'Evangeli.

Setmana de Sant Domènec

Hola, amics!

Sóc Domènec de Guzmán. El 24 de maig és la meva festa (tot i que vosaltres ho celebrareu el dia 25). Sí, ja sé que em coneixeu perquè aneu a un col·legi de la Fundació Dominiques de l’Ensenyament i coneixeu les germanes dominiques.

Les dominiques i els dominics són aquestes persones que intenten viure i construir el Regne de Jesús des de la fraternitat, la veritat, la interioritat i la solidaritat.

Aquests 4 valors no són només paraules, volen ser vida. Per a mi van ser essencials!

Avui et convido a DESCOBRIR una nova manera de ser feliç: fer feliços els més pobres. És una bogeria, oi?

De tota manera, no penses que ja és hora que deixem de "passar" dels altres?

Et proposo que avui durant tot el dia recordis això i no "PASSIS D'AJUDAR ELS ALTRES". 

A veure si al final del dia, quan preguis, recordes algun gest de solidaritat que has tingut avui.

Crist és la vida

- Hola avi! Avui a catequesi hem parlat de Pentecosta!
- Hola Martí! I què, com ha anat ?
- Hem llegit un text dels Fets dels Apòstols i ens han explicat un munt de coses: comunitat, Esperit Sant, la força, el vent, ser testimoni...
- Noi, com es nota que vas al grup dels grans!
- Ha sigut “xulíssim” quan la Marta, la catequista, ens ha dit que l’Esperit de Déu, de Jesús, fa que les persones visquem la vida de cada dia al ritme de l’amor de Déu.

Primer ens hem quedat callats, però després hem començat a parlar tots a l’hora. 

La Clara s’ha posat a cantar: “Viu al ritme de l’amor” (ja la coneixes, avi, s’anima sola!), 

la Beth deia que si l’Esperit ens mou havia de ser la melodia i no el ritme, la Mireia el so, el Xavi les notes...
Hem organitzat un "follón" que han vingut els del grup del costat a preguntar què passava. I la Marta ha contestat, somrient: "l'esperit, que ho mou tot!"

- M'ho imagino! – va dir l'avi, somrient. - Quina colla! Poc a poc anireu traient l’entrellat, però és ben cert que l'Esperit ens porta a viure. I quan es viu estimant com Jesús estima... i tant que tot es mou! I tant que tot canvia!

Aquest cap de setmana joves de totes les diòcesis de Catalunya i de les Balears s'han reunit a Tortosa per assistir a l'Aplec de l'Esperit i celebrar la Pentecosta tots junts. 

Com et relaciones amb els altres?

Si un infant viu CRITICAT,
aprèn a CONDEMNAR.

Si un infant viu amb HOSTILITAT,
aprèn a BARALLAR-SE.

Si un infant viu AVERGONYIT,
aprèn a SENTIR-SE CULPABLE.

Si un infant viu amb TOLERÀNCIA,
aprèn a ser TOLERANT.

Si un infant viu amb ESTÍMUL (ENCORATJAMENT),
aprèn a CONFIAR.

Si un infant viu APRECIAT,
aprèn a APRECIAR.

Si un infant viu amb EQUITAT,
aprèn a ser JUST.

Si un infant viu amb SEGURETAT,
aprèn a tenir FE.

Si un infant viu amb APROVACIÓ,
aprèn a ESTIMAR.

Si un infant viu amb ACCEPTACIÓ i AMISTAT,
aprèn a TROBAR AMOR en el món.

Pregària de Sant Francesc d'Assís

Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!

On hi ha odi, que jo hi posi amor.
On hi ha ofensa, que jo hi posi perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi posi unió.
On hi ha dubte, que jo hi posi esperança.
On hi ha error, que jo hi posi veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi posi l'esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi posi la llum.

Oh Mestre, feu que jo no cerqui tant: ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.

LES NOSTRES RODES

Sabem posar-nos al lloc dels altres? Ser observadors, sensibles... mira el vídeo i pensa què faries tu?

Benaurats

Benaurats els que estimen sense pauses: guanyaran fàcilment totes les causes.

Benaurats els que ajuden als més febles: són la sal i la llum de tots els segles!

Benaurat qui parla bé dels altres: segur que és el millor de tots nosaltres.

Benaurat el qui perdona els enemics: a tot arreu on vagi tindrà amics.

Benaurat el que no cerca lloança: viurà lluny de l'enveja i la recança.

Benaurat qui ens desitja un bon dia: el seu també ho serà perquè s'ho val.

Persones iguals

Somiem un món on homes i dones tinguem les mateixes oportunitats davant la societat.

Coneix-te, accepta't, supera't. - Sant Agustí.

La mediocritat, possiblement, consisteix en estar davant la grandesa

i no adonar-se'n. - Gilbert Keith Chesterton.

No és pobre el que té poc, 

sinó el que molt desitja. - Lucio Anneo Séneca.

Allò que surt del cor, 

duu el matís i la calor del seu lloc d'origen. - Oliver Wendell Holmes.

Qui no vol pensar és un fanàtic, 

qui no pot pensar és un idiota, 

qui no s'atreveix a pensar és un covard. - Sir Francis Bacon.

Tu ets la llum, tu ets el camí
tu ets la fi del meu destí
quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar
sento el cor, el sento a dintre
sento algú dins meu que crida
diu que segueixi
encara que em senti feble.

Tant se val si d´un gra
se´m fa una muntanya, tan se val
el que hagi d´aguantar per tu
no m´importa que hagi de deixar
la porta ben oberta, si es el que tu vols...

(extret de la cançó Tu ets la llum, Lax'n'Busto)

La felicitat

La felicitat desitjada, cercada, anhelada,… tots cerquem la felicitat en aquesta vida. Però què és exactament la felicitat? Tots entenem el mateix sobre el què és la felicitat? Molts coincideixen en que la felicitat és un trajecte i no una meta que la podem gaudir en el dia a dia, en cada moment present. Sovint, però pensem que la felicitat la trobarem amb l’enamorat, amb els amics, amb la família,… en definitiva, pensem que la trobarem en els altres i responsabilitzem els altres de la nostra pròpia felicitat.

Però la felicitat és dins nostre. 

Trobem-la! 

No fem responsables als altres de la nostre pròpia felicitat.

Un altre món és possible

Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. 

Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: 

- Pare, ara t’ajudaré.

El pare, desesperat, li diu: - No, fill, ves a jugar.

I el nen li respon: - No, pare, jo et vull ajudar.

El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d'una revista i pensa: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trocets. Dona cinta adhesiva al nen i li diu: - Ja que t'agrada muntar "puzles", mira de muntar el món”.

El nen no el coneixia, el món. 

El pare continua amb les seves equacions. 

I el nen, al cap de dues hores, li diu: - Pare, ja he acabat!

I el pare: - No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa.

S'ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta:  - Però, com ho has fet, si no coneixes el món?.

I el nen li explica:  - Pare, quan has tallat el full, a l'altra banda hi havia un home. Com que jo conec l'home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l'home muntat, l'hi he donat la volta i havia arreglat el món”.

COMPROMÍS, ESTÀS A PUNT?

Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres

      i fer memòria de tot el que els altres han fet per a tu?

Estàs a punt per no fer cas d’allò que el món et deu

      i pensar en tot allò altre que tu deus al món?

Estàs a punt per posar els teus drets en últim lloc, els teus deures al mig,

       i les oportunitats de fer alguna cosa més que el teu deure, en primer lloc?

Estàs a punt de veure que el teu germà és tan real com tu,

      i esforçar-te per anar més enllà del seu rostre i arribar-li al cor?

Estàs a punt per reconèixer que l'única raó noble de la teva existència

no és treure profit o avantatges de la vida,

sinó allò que ets capaç de donar a la vida?

Estàs a punt per donar, per donar-te?

Estàs a punt per tancar el teu llibre d'insults contra el món

i buscar al teu voltant, molt a la vora teu,

un lloc on puguis sembrar unes quantes llavors de felicitat?