Això és un científic que està al seu
laboratori mirant de resoldre els problemes del món.
Es passa molts dies allà
dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu:
- Pare, ara
t’ajudaré.
El pare, desesperat, li diu: - No, fill,
ves a jugar.
I el nen li respon: - No, pare, jo et
vull ajudar.
El pare no sap què fer. Aleshores, troba
el mapa del món en una pàgina d'una revista i pensa: “Bé, amb això puc
tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes
tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trocets. Dona cinta adhesiva
al nen i li diu: - Ja que t'agrada muntar "puzles", mira de muntar el món”.
El nen no el coneixia, el món.
El pare
continua amb les seves equacions.
I el nen, al cap de dues hores, li diu: - Pare, ja he acabat!
I el pare: - No pot ser, això és cosa de nens, deu haver
fet qualsevol cosa.
S'ho mira i, efectivament, havia
arreglat el món i li pregunta: - Però, com ho has fet, si no coneixes el món?.
I el nen li explica: - Pare, quan has tallat el full, a l'altra banda hi havia
un home. Com que jo conec l'home, he girat tots els paperets. Quan he tingut
l'home muntat, l'hi he donat la volta i havia arreglat el món”.
