Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres
i fer
memòria de tot el que els altres han fet per a tu?
Estàs a punt per no fer cas d’allò que el món et deu
i
pensar en tot allò altre que tu deus al món?
Estàs a punt per posar els teus drets en
últim lloc, els teus deures al mig,
i
les oportunitats de fer alguna cosa més que el teu deure, en primer lloc?
Estàs a punt de veure que el teu germà és
tan real com tu,
i
esforçar-te per anar més enllà del seu rostre i arribar-li al cor?
Estàs a punt per reconèixer que l'única raó noble de
la teva existència
no és treure profit o avantatges de la
vida,
sinó allò que ets capaç de donar a la
vida?
Estàs a punt per donar, per donar-te?
Estàs a punt per tancar el teu llibre d'insults contra
el món
i buscar al teu voltant, molt a la vora
teu,
un lloc on puguis sembrar unes quantes
llavors de felicitat?
