Les formigues estaven preocupades.
Una cosa molt gran havia envaït el seu
territori.
Es van reunir una nit i van decidir anar a explorar-lo.
Es
dividirien per grups, passarien tot el dia investigant sobre el terreny i
tornarien a reunir-se. I així va ser. Arribada ja la nit, les portaveus es van
aixecar.
Les primeres ho tenien molt clar: era una cosa amb una gran esplanada.
Les segones estaven en desacord: era un gran arbre, i se sentien esgotades de tant
pujar i baixar pel tronc.
La portaveu del tercer grup, ja molesta, els va dir
que estaven equivocades, ja que era una liana molt gruixuda que es gronxava
d'un costat a un altre; s'ho havien passat molt bé, encara que seguien una mica
marejades.
I les del quart grup es van aixecar molt enfadades: era una cova
fosca i profunda i havien sentit molta por durant tot el dia!
Totes les
formigues estaven convençudes de que tenien la Raó. Estaven
absolutament convençudes! S'havien passat tot el dia explorant el lloc! I
vet aquí que ho havien experimentat en el seu propi cos! Així que molt enfadades
se'n van anar a dormir.
Qui té la raó? Què ha passat? Totes han estat sobre un elefant, però en
parts diferents: al llom, a la pota, a la trompa, a l'orella. Cada grup percep
i experimenta una part de la realitat. Totes tenen una part de raó i entre
totes poden reconstruir la realitat veritable.
¿Com podrien
comprendre les unes a les altres? Anant al lloc al que estaven i així,
"veure" la seva part de veritat: posant-se en seu lloc. El primer
pas per la comprensió és l'empatia.
Com puc aprendre a posar-me en el lloc dels altres?
