BON ESTIU A TOTHOM!!!!

ENS RETROBEM AL SETEMBRE

Somriure

De vegades els gestos més senzills
ens poden fer molt feliços...

https://www.facebook.com/watch/?v=275666206655664

Gastar la vida

Senyor, ens fa por gastar la vida.
Però la vida Tu ens l'has donada per gastar-la;
no la podem economitzar amb estèril egoisme.
Gastar la vida és treballar pels altres encara que no paguin;
fer un favor a qui no el tornarà;
gastar la vida és llençar-se, fins i tot al fracàs, sense falses prudències;
és cremar les naus en bé del proïsme.

Som com torxes que només tenim sentit quan cremem;
només aleshores serem llum.

Deslliura'ns de la prudència covarda,
aquella que ens fa evitar el sacrifici i buscar la seguretat.

Gastar la vida no es fa amb falsa teatralitat.
La vida es dona senzillament, sense publicitat, com la mare que alleta el nadó.

El futur és un enigma, el nostre camí s'endinsa en la boira;
però volem seguir donant-nos,
perquè Tu estàs esperant dins la nit, amb mil ulls vessant llàgrimes.

(Lluís Espinal)

L'esperit de Déu ens fa volar

Primer de tot, la paraula Pentecosta vol dir 50 DIES després de la mort i resurrecció de Jesús, quan ell va prometre als seus seguidors i seguidores que els enviaria una força molt gran perquè fessin el bé, encara que costés, encara que els perseguissin aquells que no estaven d'acord amb Jesús i amb la seva manera de pensar i de fer.

Aquesta força es representa moltes vegades amb la figura 

d'un colom que vola, que ens fa superar obstacles.

En el dibuix veiem dues figures: una és la de Jesús; l'altra, d'una persona, una dona. I en les seves cabelleres es representa aquesta força, aquest colom, com si estiguessin plens de la força que els fa ser més bons. El dibuixant ha tingut l'encert de representar-ho així: estan plens de la força de Déu, del seu Esperit Sant, i “volen” fent el bé, superant els obstacles.

I ara anem a la nostra vida: alguna vegada fer les coses bé ens ha costat? amb la família, a l'escola, amb els amics... segur que sí; però ho hem fet perquè alguna força del nostre esperit ens ha ajudat.

Com aniria el món si els homes i dones féssim més cas d'aquesta força bona que viu dins nostre? Com seria la nostra societat? 

Posem-nos a somiar en un món més maco, més bonic, més feliç...!!

(Text extret de www.pregaria.cat)

L'àliga i el galliner

Dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; al final un va foragitar l’altre.

El gall vençut es va retirar resignat darrere uns matolls, amagant-se allà. En canvi, el gall vencedor va pujar orgullós a una tàpia alta posant-se a cantar tan fort com va poder.

Però no va trigar gaire una àguila a caure-li al damunt i raptar-lo. 

Des d'aleshores aquell gall que havia perdut el combat es va quedar amb tot el galliner.

Compte: Qui es vanaglòria dels seus propis èxits, no li triga a aparèixer qui els hi prengui.

Els tres filtres

El jove deixeble d’un filòsof arriba a casa d’aquest i li diu:
–Escolta, mestre, un amic teu ha estat malparlant de tu amb malvolença…
–Espera! –l’interromp el filòsof–, ja has fet passar pels tres filtres allò que vols contar-me?
–Els tres filtres?
–Sí. El primer és la VERITAT. Estàs segur que allò que vols dir-me és absolutament cert?
–No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns...
–Almenys ho deus haver fet passar pel segon filtre, que és la BONDAT. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?
–No, en realitat no ho és. Al contrari.
–Ah, vaja! L’últim filtre és la NECESSITAT. És necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
–Si et dic la veritat, no.
–Aleshores...

Recorda, abans d'explicar qualsevol cosa fes l'exercici de passar-ho pels tres filtres: la veritat, la bondat i la necessitat.

No tinguis por

Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, 

també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus.

Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses,

a viure oberts a la confiança malgrat tot, 

perquè només obrint-nos cap als altres 

podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança.

Per als cristians només hi ha una temeritat possible, 

la de viure des de l’amor, perquè:

“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Jn 4, 10)

Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu incrustat en les nostres vides. 

És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors 

tot i que som conscients de la nostra fragilitat, de que som “el que som” 

i que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).

Escolteu la cançó: