Senyor, ens fa por gastar la vida.
Però la vida Tu ens l'has donada per gastar-la;
no la podem economitzar amb estèril egoisme.
Gastar la vida és treballar pels altres encara que no paguin;
fer un favor a qui no el tornarà;
gastar la vida és llençar-se, fins i tot al fracàs, sense falses prudències;
és cremar les naus en bé del proïsme.
Som com torxes que només tenim sentit quan cremem;
només aleshores serem llum.
Deslliura'ns de la prudència covarda,
aquella que ens fa evitar el sacrifici i buscar la seguretat.
Gastar la vida no es fa amb falsa teatralitat.
La vida es dona senzillament, sense publicitat, com la mare que alleta el nadó.
El futur és un enigma, el nostre camí s'endinsa en la boira;
però volem seguir donant-nos,
perquè Tu estàs esperant dins la nit, amb mil ulls vessant llàgrimes.
Però la vida Tu ens l'has donada per gastar-la;
no la podem economitzar amb estèril egoisme.
Gastar la vida és treballar pels altres encara que no paguin;
fer un favor a qui no el tornarà;
gastar la vida és llençar-se, fins i tot al fracàs, sense falses prudències;
és cremar les naus en bé del proïsme.
Som com torxes que només tenim sentit quan cremem;
només aleshores serem llum.
Deslliura'ns de la prudència covarda,
aquella que ens fa evitar el sacrifici i buscar la seguretat.
Gastar la vida no es fa amb falsa teatralitat.
La vida es dona senzillament, sense publicitat, com la mare que alleta el nadó.
El futur és un enigma, el nostre camí s'endinsa en la boira;
però volem seguir donant-nos,
perquè Tu estàs esperant dins la nit, amb mil ulls vessant llàgrimes.
(Lluís Espinal)
