Tot i que molts cops les
nostres pors són injustificades o sobredimensionades,
també és cert que hi ha
coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus.
Així i tot, la cançó de
la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses,
a viure oberts a la
confiança malgrat tot,
perquè només obrint-nos cap als altres
podrem suscitar
en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança.
Per als cristians només
hi ha una temeritat possible,
la de viure des de l’amor, perquè:
“L'amor consisteix en
això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat
primer.” (1Jn 4, 10)
Vivim des d’aquest gran
regal que és l’amor de Déu incrustat en les nostres vides.
És des d’aquest amor
que ens sentim cridats a superar les nostres pors
tot i que som conscients de
la nostra fragilitat, de que som “el que som”
i que portem aquest tresor en
gerres de terrissa (2Co 4, 7).
Escolteu la cançó:
