VETLLEU

"Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 

Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut 

a quina hora de la nit havia de venir el lladre, 

hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 

Per això, estigueu a punt també vosaltres, 

perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada."

                                                                                Mt 24, 42-44

El fragment de l'Evangeli 

ens convida a estar atents, 

a no viure adormits o dispersos 

sense adonar-nos de res...

I és que hi ha dues maneres 

d'estar en aquest món: 

a punt o adormits, 

a punt en l'amor i el servei 

o enganxats als béns materials...

Per reflexionar...

Frases que són per llegir-les, rellegir-les, pensar i actuar!

La felicitat

El gran engany de la nostra societat és pensar que la felicitat es pot comprar.

Sabeu què diuen els cubans dels europeus? 

que treballem en coses que no ens agraden

per comprar coses que no necessitem...

Això, és vendre's la vida per buscar la felicitat on ho hi és!

Jo, la felicitat, la resumiria dient que ser feliç és “saber viure sense tenir por”.

Tortell Poltrona (pallasso, creador del Circ Cric i cofundador de Pallassos sense Fronteres)

Pensem-hi!

Cada 25N es celebra el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones.

L'Institut Català de les Dones escriu: 

"Tot i els avenços en matèria d’igualtat de gènere que s’han aconseguit en les darreres dècades gràcies als feminismes i als moviments pels drets humans, 

investigacions recents continuen alertant de la persistència de discriminacions 

i desigualtats de gènere en diferents àmbits de la població jove. 

Les pautes de conducta i de relació entre joves 

continuen reproduint rols i estereotips de gènere, 

i les violències masclistes continuen existint i intoxicant les relacions juvenils..."

Què hi dius tu?

Primera setmana d'Advent

L'Ava i l'Edgar són amics. 

Ella és una nena i ell és un drac 

–amb les seves escates, les seves ales i llengües de foc que li surten del nas– 

i malgrat que l'amistat és capaç de salvar tots els obstacles, 

de vegades les circumstàncies fan que l'Edgar se senti trist i fora de lloc... 

Són els protagonistes de l'anunci nadalenc 

d’uns magatzems britànics, 

que té per eslògan Show them how much you care (Demostra'ls quant t'importen), 

i que ens anima a tenir cura de qui estimem.

FELIÇOS...

Feliços els qui saben callar i escoltar, 

perquè tothom els apreciarà.

Feliços els qui estan atents a la crida dels altres però sense creure's indispensables,

perquè seran sembradors d'alegria.

Feliços vosaltres si sabeu mirar seriosament les coses petites i tranquil·lament les coses serioses, perquè arribareu lluny en la vida.

Feliços vosaltres si sabeu admirar un somriure i oblidar una ganyota,

perquè la vostra ruta serà assolellada.

Feliços vosaltres si sou capaços d'interpretar sempre amb benvolença les actituds dels altres encara que les aparences siguin contràries; passareu per ingenus però la caritat té aquest preu.

Feliços els qui pensen abans d'actuar i preguen abans de pensar,
perquè evitaran moltes bestieses.

Be water, my friend

Buida la teva ment,
no tinguis forma, ni figura
com l'aigua...
Sigues aigua,
Be water my friend!

ESTIMA'T

Aquella noia tenia la impressió que tothom amb qui tractava estava content i feliç, menys ella... 

Un dia va atrevir-se a comentar-ho a la seva professora:

- Per què els meus millors amics i amigues sembla que són feliços i jo no?

- Segurament és que aquestes persones amigues teves han après a veure en tot la part bona i la part positiva.

-I com és que jo no puc veure-ho, això? Com és que em costa tant veure en tot la part bona i positiva?

La professora va mirar-la als ulls amb afecte i li va dir una veritat de la qual estava convençuda:

- Mai no podràs veure fora de tu el que no ets capaç de veure en el teu interior. Et conec una mica, i tu ets una persona amb qualitats, tens coses positives, bones... però no les saps veure, no te les creus. I això fa que no estiguis tan contenta i tan feliç com voldries. Però no t’amoïnis: a tots ens ha passat i ens passa de tant en tant, tots hem d’anar aprenent. Tu també aniràs aprenent.

I va afegir:

- Potser et sonarà estrany, però no és cap bajanada... ESTIMA’T!

Aquella paraula, que en un primer moment li va semblar certament estranya, va ressonar en el seu interior i la va acompanyar durant una bona part del que quedava de dia... I va tornar a casa una mica més contenta.

El voluntariat

Es calcula que aproximadament un 20% de la població de Catalunya viu en situació de pobresa.
El Gran Recapte d'Aliments a Catalunya és una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària; també serveix per donar a conèixer i denunciar la difícil situació que viuen moltes famílies. Una iniciativa que enguany arriba a la desena edició.
I tota aquesta acció és possible gràcies a la col·laboració desinteressada de milers de persones que dediquen part del seu temps per fer de voluntàries.

Alumnes de 3r i 4t d'ESO del col·legi junt amb molts professors són voluntaris ja del Gran Recapte d'Aliments que es durà a terme aquest divendres i dissabte. 

"Potser la nostra acció és només una petita gota d'aigua en l'oceà,

però l'oceà no seria el mateix sense aquesta gota" (Mare Teresa de Calcuta)

Persones iguals

El Petit Taller de Cançons ens diu cantant que ens mereixem tots les mateixes oportunitats davant la societat, siguem nois o noies, petis o grans, d'una classe social o una altra, vinguem del nord, del sud o de mar enllà... 

Escoltem-ho!

Tu tan poca cosa i tan exigent

Un senyor es volia casar. 
Acudí a una agència matrimonial i, un cop a dins, 
es trobà en una sala on hi havia dues portes que tenien, respectivament, un cartell que deia: "boniques" i "lletges". 
Va passar per la porta de les boniques 
i arribà a una nova sala 
on dues portes deien: "amables" i "malhumorades".
Escollí les amables i anà trobant noves estances 
que anunciaven "riques" i "pobres", "llestes" i "tontes"...
Evidentment triava les millors. 
Finalment arribà a una última habitació que tenia un gran mirall. Mentre, atònit, restava sense saber què fer, 
sentí una veu en off que li deia:
- Mira't bé, tu, tan poca cosa i tan exigent!

• Si abans de parlar o d'escriure blasmant a tort i a dret ens miréssim a nosaltres mateixos, probablement deixaríem en pau els altres.
• Potser de vegades no ens agraden els altres perquè ens desagradem nosaltres mateixos.

Reflexionem sobre el voluntariat...

El voluntariat s'inicia amb la participació comunitària; participar activament en les necessitats dels espais on vivim diàriament. Només cal fer una observació activa quan passegem pels carrers del nostre barri, per prendre consciència que totes les peces amb les quals convivim formen part del tot de la comunitat, inclosos nosaltres mateixos. Obrir la mirada per incloure a aquelles persones que conviuen entre nosaltres però que a vegades, no sabem que hi són. El voluntariat doncs és prendre consciència de l'engranatge del qual formem part, observar el que succeeix al nostre voltant i veure què és allò que podem aportar perquè aquest tot que és la nostra comunitat es pugui continuar desenvolupant.

L'acció voluntària esdevé un gest desinteressat i altruista cap als altres que influeix en el creixement personal dels voluntaris/àries que el duen a terme.

Gràcies a aquestes petites accions voluntàries, el món cada cop s'ensorra menys i evoluciona més.

Age quod agis

Com és que quan vas pel carrer 
portes les orelles connectades 

i mentre camines 
escoltes la música de sempre? 

Ni tens el gust de caminar,

ni et pots deixar portar pel que escoltes, 

i sempre fas dues o tres coses alhora...

Senyor, avui faré una cosa i després l'altra,
no vull fugir del moment que toca... 
si camino, doncs, camino i prou,  
si llegeixo, doncs, llegeixo i prou,
si escolto, doncs, escolto i prou...

Ja ho deien els mestres antics: AGE QUOD AGIS,  “fes el que fas”.

El cèrvol

“Vet aquí que un jove cérvol estava bevent aigua en una font, 

i en l'aigua, com en un mirall, veia la seva imatge reflectida, 

i estava tot cofoi contemplant-la. 

La part del seu cos de la qual estava més satisfet eren les banyes, 

grans i boniques, que feien molt bella la seva figura. 

Però no li agradaven gens les seves cames, 

que les trobava massa primes i massa llargues. 

Mentre estava encantat mirant la seva imatge, 

va sentir la veu d'un caçador i els crits dels seus gossos. 

Com que va notar que ja estaven a prop, i fent ús de la rapidesa de les seves cames, 

va fugir corrents i es va poder escapar dels seus enemics. 

Però quan va entrar en el bosc 

la mala sort va fer que se li enganxessin les banyes en unes branques, 

de manera que va quedar atrapat, sense poder-se moure. 

I estant així, immòbil, va poder ser fàcilment agafat pel caçador. 

Aleshores el cérvol va canviar d'opinió sobre la seva figura: 

el que abans més li agradava (les banyes) ara ho trobava inútil i perjudicial; 

i el que abans el deixava menys satisfet (les cames) 

ara ho veia com la cosa més valuosa i útil”.

Moltes vegades ens podem enganyar 

en l'apreciació que tenim 

sobre el nostre cos i el nostre aspecte. 

Atenció amb no “obsessionar-nos” 

perquè no “ens agradem”. 

Hem d'aprendre a valorar-nos com som 

i a estimar-nos.

Jo sóc el CAMÍ, la VERITAT i la VIDA

Tomàs li pregunta:

-Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

 Jesús li respon:

-Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 

Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. 

I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.

                                                             Jn 14, 5-7

L'EXCUSITITS

Heu sentit a parlar mai de l'EXCUSITIS? És una malaltia endèmica
que s'agreuja si no és atacada a temps.
Si no s'eradica, acaba causant dues malalties
encara més greus: la DESMORALITIS i la FRACASITIS.

L'EXCUSITIS es manifesta per mitjà d'aguts atacs d'excuses assortides.
Les excuses són les mentides amb les quals volem convèncer-nos a
nosaltres mateixos per no fer alguna cosa
o per evadir les nostres responsabilitats davant la vida.

Les típiques frases d'aquesta malaltia són:
- "És que no tinc temps..."
- "És que em manca capacitat..."
- "És que tinc mala sort..."
- "És que no ho sé fer..."
- "És que..."

La pròxima vegada que vulguis utilitzar
una excusa d'aquestes,
abans pregunta't... A qui vull enganyar?

(Text extret del llibre:  Pren-te temps)

VUIT regals que no valen ni un euro! (Part 2)

5) El regal d'un COMPLIMENT. Un simple i sincer "El menjar està molt bo" o "Has fet una bona feina", poden fer que sigui un dia molt especial.

6) El regal del FAVOR. Cada dia procura fer un favor a algú.

7) El regal de la SOLEDAT. Hi ha moments que no hi ha res millor que estar sol. Sigues sensible a aquests moments i dóna aquest regal o sol·licita'l dels altres.

8) El regal de la DISPOSICIÓ a L'AGRAÏMENT. La manera més fàcil de fer sentir bé a la gent és dir-li coses que no són difícils de dir, com "Bon dia!", "Moltes gràcies!", ...


(Text de Ramon M. Serchs)

VUIT regals que no valen ni un euro! (Part 1)

1) El regal d'ESCOLTAR, però... realment escoltar! Sense interrompre, badallar o criticar. Només escoltar...

2) El regal de l'AFECTE. Ser generós amb petons, abraçades, encaixades de mans,, copets a l'espatlla. aquestes petites accions demostren l'afecte a les persones de l'entorn.

3) El regal del SOMRIURE. Els seus beneficis són impressionants!

4) El regal d'una NOTA ESCRITA. Per exemple, u simple "gràcies per ajudar-me". Un detall com aquest pot ser recordat durant tota la vida i, potser fins i tot, canviar-la.