“Vet aquí que un jove cérvol estava
bevent aigua en una font,
i en l'aigua, com en un mirall, veia la seva imatge
reflectida,
i estava tot cofoi contemplant-la.
La part del seu cos de la qual
estava més satisfet eren les banyes,
grans i boniques, que feien molt bella la
seva figura.
Però no li agradaven gens les seves cames,
que les trobava
massa primes i massa llargues.
Mentre estava encantat mirant la seva imatge,
va
sentir la veu d'un caçador i els crits dels seus gossos.
Com que va notar
que ja estaven a prop, i fent ús de la rapidesa de les seves cames,
va fugir
corrents i es va poder escapar dels seus enemics.
Però quan va entrar en el
bosc
la mala sort va fer que se li enganxessin les banyes en unes
branques,
de manera que va quedar atrapat, sense poder-se moure.
I estant així,
immòbil, va poder ser fàcilment agafat pel caçador.
Aleshores el cérvol va
canviar d'opinió sobre la seva figura:
el que abans més li agradava (les
banyes) ara ho trobava inútil i perjudicial;
i el que abans el deixava menys
satisfet (les cames)
ara ho veia com la cosa més valuosa i útil”.
Moltes vegades ens podem enganyar
en l'apreciació que tenim
sobre el
nostre cos i el nostre aspecte.
Atenció amb no “obsessionar-nos”
perquè no “ens
agradem”.
Hem d'aprendre a valorar-nos com som
i a estimar-nos.
