Acudí a una agència matrimonial i, un cop a dins,
es trobà en una sala on hi havia dues portes que tenien, respectivament, un cartell que deia: "boniques" i "lletges".
Va passar per la porta de les boniques
i arribà a una nova sala
on dues portes deien: "amables" i "malhumorades".
Escollí les amables i anà trobant noves estances
que anunciaven "riques" i "pobres", "llestes" i "tontes"...
Evidentment triava les millors.
Finalment arribà a una última habitació que tenia un gran mirall. Mentre, atònit, restava sense saber què fer,
sentí una veu en off que li deia:
- Mira't bé, tu, tan poca cosa i tan exigent!
- Si abans de parlar o d'escriure blasmant a tort i a dret ens miréssim a nosaltres mateixos, probablement deixaríem en pau els altres.
- Potser de vegades no ens agraden els altres perquè ens desagradem nosaltres mateixos.
