El món de la solidaritat és gratificant per a tots. Aquells que
suposadament donen i aquells que suposadament reben alguna cosa.
Per tu i per mi, és un eslògan que ha sorgit pensant sobre el sentit que els hindús donen
a ajudar els altres. La Índia, país fascinant per uns, exòtic per uns altres,
dura vida per milions dels seus habitants que es troben en la més estricta
precarietat.
Els hindús pobres, els homes vestits simplement amb la dhoti, vestit escàs,
poca roba, sobretot en el cas dels homes, les dones, vestides amb teles de
colors, colors que dissimulen la seva pobresa.
Un home molt prim, cabells recollits en una mena de monyo, cabells que fa
anys i anys que no es tallen, llarga barba blanca, una carmanyola a la mà
esquerra, un pal, que fa de bastó, a la dreta. No li cal posar-se en una
actitud de demanar. S'apropa una persona que li omple d'aliments la carmanyola.
Avui tindrà menjar per tot el dia. Aquesta bona persona que ha fet el regal, no
espera mai que el pobre li doni les gràcies. És ell, que ha donat uns
aliments, qui li dona les gràcies, perquè el pobre li ha permès fer una bona
acció.
Hi ha voluntaris que fan el bé pensant en salvar el món, quan,
habitualment, el voluntari s'enriqueix moltíssim pel contacte amb aquells qui
ajuda.
L'important és que tu deixis una empremta en la persona amb qui
comparteixes una part del teu temps i, per tant, de la teva vida, i que ella
deixi una empremta en tu. El teu cor ha de sentir una fiblada quan et
separes d'ella. Serà bo que quan arribi aquest moment de la separació, aquella
persona ja no sigui un ésser depenent de tu, com si fos un infant. Serà bo que
aquesta persona pugui valer-se per si mateixa. I que et recordi amb amor.
