SOM...

Som la barreja de molts ingredients,
com la recepta d'un mestre cuiner.
Tots amb el nostre toc original:
granets de sucre i granets de sal.
No vulguis mai semblar el que no ets,
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial,
ets únic i com tu no hi ha cap.

Mira dintre teu, a veure que hi veus...

Tots som súpers; tots som grans; siguem petits o gegants.
Tots som tan originals, no trobareu pas dos d'iguals! (...)

(Text de la cançó "Tots som súpers" del Club Super3. Lletra i música: Marc Parrot)

La Quaresma, temps per al perdó

A vegades ens enfadem, ens posem  de mal humor i no som capaços de comprendre els altres. Sovint el motiu del disgust és un malentès o un gest o una paraula que no ens ha agradat i ens sentim ofesos. Normalment al cap d’una estona ens adonem del nostre error, però no sempre sabem rectificar i demanar perdó a les persones del nostre entorn.

D’altres vegades ens enfadem perquè no tenim massa clar el què ha passat. Llavors cal que tinguem bona disposició per aclarir la situació i que pensem la manera d’arribar a una solució, escoltant amb paciència i comprensió. Exposar les nostres raons i perdonar sense rancúnies. Així ho va fer sempre Jesús.

Jesús, tu que sempre vas perdonar els que et van fer mal, ajuda’ns a saber perdonar quan algú ens ofèn. Fes que ens adonem quan som nosaltres els que hem de demanar perdó i que tinguem la valentia de fer-ho.

L'AIGUA ÉS...

 Ahir, es commemorava el Dia Mundial de l'AIGUA.

"L'aigua és vida!" diuen, amb molt de sentit, els habitants de les Terres de l'Ebre... 

Però, i per tu, què és l'aigua?

BEING DIFFERENT, IT'S NORMAL

Ahir, 21 de març, va ser el Dia Mundial de la síndrome de Down. 

La ONU va escollir aquesta data, el dia 21 del mes 3, per a significar la singularitat de la triplicació del  cromosoma 21 causant de la síndrome de Down.

Un dels motius pel quals celebrar el Dia Mundial de la síndrome de Down, és el de conscienciar a tota la població de la dignitat, autonomia, independència i llibertat per prendre decisions de les persones amb aquesta síndrome. 

I és que ser diferent, és normal!

Clica a la imatge:

SANT JOSEP

Si jo canviés la meva manera d'actuar davant els altres, els faria més feliços.

Si jo desitgés sempre el benestar dels altres, seria més feliç.

Si jo comprengués plenament els meus errors i defectes,

seria humil i comprensiu amb els altres.

Si jo seguís decididament Jesús i el seu Evangeli, començaria a viure la veritable felicitat.

Si jo acceptés tothom com és, patiria menys.

Si jo critiqués menys i aplaudís més, quants amics guanyaria!

Si jo trobés el positiu en els altres, amb quina alegria els tractaria!

Avui és el dia de Sant Josep, felicitem als Joseps i les Josepes!!

 Ningú aconsegueix la meta amb un sol intent. Ni perfecciona la vida amb una sola rectificació, ni arriba a prendre altura amb un sol vol. Ningú camina per la vida sense haver trepitjat en fals moltes vegades. -Paulo Coelho

 L'èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme.

 Si penses que estàs vençut, ho estàs. Si penses que no ho pots fer, no ho faràs. Si penses que t'agradaria guanyar però que això no passarà, no ho aconseguiràs. Si penses que perdràs, ja has perdut. Perquè moltes carreres s'han perdut abans d'haver-se corregut, i molts covards han fracassat, abans d'haver començat.

Un té èxit perquè algú, alguna vegada, li va donar una oportunitat. - Melinda Gates

La importància de ser generosos

"Qui és generós sempre genera alegria".

"La generositat és la capacitat de compartir amb els altres part del que tens; de creure que la resta de persones formen part de la teva vida i que, per tant, si estan millor tu també et sentiràs millor. És donar més importància a allò immaterial."

"Entenem per generositat la capacitat de compartir, d’ajudar els altres, de donar-se als altres, d’implicar-se... sense demanar res a canvi".

VIURE DE L'AMOR I EN L'AMOR

 "Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fil únic..." Jn 3, 16

Creure comporta viure d'acord amb la veritat que creiem: i la veritat que creiem és l'amor incondicional de Déu, que reclama que l'estimem com ell ens estima, i que estimem tots els qui ell estima. No es creu amb el cap, sinó amb el cor i amb la vida. Un només creu en l'Amor responent amb amor.

No és tenir més coses, no és imposar-nos per la força sobre els altres el que ens podrà fer veritablement feliços. Cal entrar pel camí de l'amor que Jesús ens revela. En aquesta quaresma fem un esforç per re-entrar en aquest camí de l'amor.

En un món amb odis i egoismes, el cristianisme és una invitació a viure de l'amor i en l'amor. Aquesta és la "sal de la terra" i el "llevat" que els cristians, humilment però decididament, hem d'aportar al nostre món. Segurament tindrem la sensació que és poc el que podem canviar. Però és ben segur que podem canviar-nos una mica nosaltres mateixos, i que això pot canviar una mica el nostre entorn. 

(Text extret de Pregaria.cat)

LA PAU

 Hi havia una vegada un rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar.  El rei va observar i va admirar totes les pintures, però només n’hi havia dues que a ell realment li van agradar .

La primera era un llac molt tranquil. Aquest llac era un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes que ho envoltaven. Sobre aquestes es trobava un cel molt blau amb tènues núvols blancs. Tots els qui van mirar aquesta pintura van pensar que aquesta reflectia la pau perfecta.

La segona pintura també tenia muntanyes. Però aquestes eren escabroses i descobertes. Sobre elles hi havia un cel furiós del qual queia un impetuós ruixat amb rajos i trons. Muntanya avall semblava retrunyir un escumós torrent d'aigua. Tot això no semblava gens pacífic.
Però quan el rei va observar atentament, va veure enmig del precipici un delicat arbust creixent en una esquerda de la roca. En aquest arbust hi havia un niu. Allí, enmig del rugir de la violenta caiguda d'aigua estava assegut plàcidament un ocellet en el mig del seu niu... la pau perfecta.
Quina creus que va ser la pintura guanyadora?
El Rei va triar la segona. Saps per què?
Perquè, explicava el rei, Pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur o sense dolor. Pau significa que, malgrat estar enmig de totes aquestes coses, romanguem calmats dins el nostre cor.

AMISTAT

Què és un amic/ amiga?

Aquell que et troba a faltar quan marxes.

Aquell que et rep amb alegria quan retornes.

Aquell que evita el que és sòrdid i miserable.

Aquell que comparteix la teva pena igual que la teva alegria.

Aquell que més aviat dóna que no pas demana.

Aquell que és el mateix avui i demà.

 Aquest és el qui jo anomeno AMIC - AMIGA.

Per elles

Tinguem present avui les dones del món, preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte. 

I donem gràcies a Déu per les dones que coneixem, les de casa, les veïnes, les amigues... les seves històries, els seus anhels i preocupacions, la seva estima. 

Mare-Pare beneeix les dones del món perquè amb elles el teu somni per la humanitat aconsegueixi tota la seva plenitud.

Si pots, ajuda!

"Quasi totes les coses bones que passen al món,

neixen d'una actitud d'estima cap als altres."

"La solidaritat crea una xarxa entre totes les persones que la practiquen i les fa molt més fortes."

Pregueu així...

 "Quan pregueu no parleu per parlar, com aquells que es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar... Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre del cel,

santifica el teu nom,

 vingui el teu Regne,

que es faci la teva voluntat

aquí a la terra com es fa en el cel.

Dóna'ns avui

el nostre pa de cada dia;

perdona les nostres ofenses,

així com nosaltres

perdonem els qui ens ofenen;

no permetis

que caiguem en la temptació,

i allibera'ns del mal.  Mt 6, 9-13

Pregària dels Indis de les Grans Planures

Oh Déu, Pare nostre ple d'amor he sentit la vostra veu en el vent, i sé que el vostre alè dona vida al món. Us ho prego, escolteu-me.

Jo sóc petit i fràgil, i tinc necessitat de la vostra força i de la vostra lucidesa. Ajudeu-me a estimar la bellesa, que els meus ulls no es cansin d'admirar el roig encès de la posta de sol.

Feu que les meves mans respectin sempre les coses que vos heu fet. Que les meves oïdes estiguin sempre a punt per escoltar la vostra veu.

Feu-me assenyat per poder comprendre els senyals de pista que heu deixat al nostre poble.

Ajudeu-me a descobrir tot allò que heu amagat al cor de cada fulla i al fons de cada pedra.

Demano la força, no pas per ser més gran que el meu germà, sinó per combatre el meu enemic mes gran: el meu jo

Feu que estigui sempre a punt per acollir-vos amb les mans netes i els ulls transparents.

Així, quan la meva vida s'apagui, com s'apaguen els colors a la posta del sol, el meu esperit podrà retrobar-vos sense por.

(Pregària dels Indis de les Grans Planures)

On podré trobar a Déu?

Un dia, una nena anomenada Alicia va pensar: "Voldria conèixer Déu. On el podré trobar? ".

Déu va escoltar la seva pregunta i al matí següent li va regalar una bonica albada. Però l’Alicia no li va donar importància. A l'escola, li va preguntar a la professora de religió i ella li va respondre:

- Dedica cada dia uns minuts a estar en silenci i sentiràs a Déu.

Ho va intentar, però no ho va aconseguir, ja que li agradava molt parlar.

Déu desitjava que l’Alicia el trobés així que va seguir enviant-li senyals de la seva presència. Una tarda, uns ocellets es van posar a la seva finestra i van començar a piular una melodia, però l’Alicia estava tan distreta jugant que no els va sentir.

Va sortir a passejar al parc i va entrar en una església. Però allà només va veure imatges immòbils que no parlaven, i va marxar d'allà.

Quan va arribar a casa, la seva mare es va acostar i li va fer un petó. L’Alícia ni es va adonar; estava molt capficada pensant en com podia trobar Déu...

Aquella mateixa nit es va ficar al llit molt trista perquè li semblava que era impossible trobar-se amb Déu. Però mentre dormia, Déu li va dir en somnis:

- Alícia, avui t'he enviat molts senyals: l’albada, els ocellets, l'església i el petó de la teva mare. Tots són regals perquè et puguis trobar amb mi.

A l'endemà, l’Alicia va sentir un canvi molt important en el seu interior. Per fi l'havia trobat! Va sentir que Déu estava en el seu cor, en les persones properes i en la natura que l’envoltava!