Un dia, una nena anomenada Alicia va pensar: "Voldria conèixer Déu. On el podré trobar? ".
Déu va escoltar la seva pregunta i
al matí següent li va regalar una bonica albada. Però l’Alicia no li va donar
importància. A l'escola, li va preguntar a la professora de religió i ella li
va respondre:
- Dedica cada dia uns minuts a
estar en silenci i sentiràs a Déu.
Ho va intentar, però no ho va
aconseguir, ja que li agradava molt parlar.
Déu desitjava que l’Alicia el
trobés així que va seguir enviant-li senyals de la seva presència. Una tarda,
uns ocellets es van posar a la seva finestra i van començar a piular una melodia,
però l’Alicia estava tan distreta jugant que no els va sentir.
Va sortir a passejar al parc i va
entrar en una església. Però allà només va veure imatges immòbils que no
parlaven, i va marxar d'allà.
Quan va arribar a casa, la seva
mare es va acostar i li va fer un petó. L’Alícia ni es va adonar; estava molt
capficada pensant en com podia trobar Déu...
Aquella mateixa nit es va ficar al
llit molt trista perquè li semblava que era impossible trobar-se amb Déu. Però
mentre dormia, Déu li va dir en somnis:
- Alícia, avui t'he enviat molts senyals: l’albada, els ocellets, l'església i el petó de la teva mare. Tots són regals perquè et puguis trobar amb mi.
A l'endemà, l’Alicia va sentir un
canvi molt important en el seu interior. Per fi l'havia trobat! Va sentir que
Déu estava en el seu cor, en les persones properes i en la natura que l’envoltava!
