"És el temps que has passat amb la rosa, el que la fa tan important..." El Petit Príncep

dilluns, 1 de març del 2021

On podré trobar a Déu?

Un dia, una nena anomenada Alicia va pensar: "Voldria conèixer Déu. On el podré trobar? ".

Déu va escoltar la seva pregunta i al matí següent li va regalar una bonica albada. Però l’Alicia no li va donar importància. A l'escola, li va preguntar a la professora de religió i ella li va respondre:

- Dedica cada dia uns minuts a estar en silenci i sentiràs a Déu.

Ho va intentar, però no ho va aconseguir, ja que li agradava molt parlar.

Déu desitjava que l’Alicia el trobés així que va seguir enviant-li senyals de la seva presència. Una tarda, uns ocellets es van posar a la seva finestra i van començar a piular una melodia, però l’Alicia estava tan distreta jugant que no els va sentir.

Va sortir a passejar al parc i va entrar en una església. Però allà només va veure imatges immòbils que no parlaven, i va marxar d'allà.

Quan va arribar a casa, la seva mare es va acostar i li va fer un petó. L’Alícia ni es va adonar; estava molt capficada pensant en com podia trobar Déu...

Aquella mateixa nit es va ficar al llit molt trista perquè li semblava que era impossible trobar-se amb Déu. Però mentre dormia, Déu li va dir en somnis:

- Alícia, avui t'he enviat molts senyals: l’albada, els ocellets, l'església i el petó de la teva mare. Tots són regals perquè et puguis trobar amb mi.

A l'endemà, l’Alicia va sentir un canvi molt important en el seu interior. Per fi l'havia trobat! Va sentir que Déu estava en el seu cor, en les persones properes i en la natura que l’envoltava!